Groenlàndia pateix una onada de calor amb temperatures de més de deu graus per sobre dels valors habituals per a aquesta època de l’any. Els experts adverteixen que aquest augment sobtat de les temperatures està provocant un desglaç «massiu» de la capa de gel àrtic.
Els registres indiquen que, des de dimecres passat, la capa de gel que cobreix la vasta terra àrtica està perdent aproximadament 8.000 milions de tones cada dia. Això suposa el doble de la taxa mitjana esperada durant l’estiu, segons dades del Portal Polar, una eina de modelatge d’instituts d’investigació danesos.
En els últims dies també s’han registrat temperatures inusuals de més de 20 graus amb rècords locals al nord de Groenlàndia, segons recull l’institut meteorològic danès DMI. Al petit aeroport Nerlerit Inaat, al nord-est de país, aquest dijous el termòmetre va arribar als 23,4 graus centígrads Es tracta del registre més alt registrat des que l’estació meteorològica va entrar en funcionament.
Situació crítica
El progrés d’aquesta onada de calor també està accelerant el desglaç àrtic. Segons emfatitza un informe del Polar Portal, expert en el seguiment d’aquest fenomen, «l’immens volum d’aigua fosa alliberada diàriament en els últims dies seria suficient per cobrir tota la superfície de Florida amb cinc centímetres d’aigua».
Preocupa, sobretot, l’impacte del desglaç sobre Groenlàndia, que acumula gairebé 1,8 milions de quilòmetres quadrats de sòl gelat. Els registres corroboren que, mentre l’escalfament global avança, l’Àrtic s’escalfa fins a tres vegades més ràpid que en altres parts de món. També preocupa que, segons apunten diversos estudis científics, el desglaç àrtic acceleri l’augment de el nivell de la mar. El desglaç de Groenlàndia, per si sol, tindria la suficient força per elevar el nivell dels oceans de sis a set metres.
A hores d’ara, Groenlàndia encara no ha trencat el seu rècord històric de desglaç, que data de l’estiu de 2019. Fa dècades que la regió pateix un escalfament a l’alça, que s’ha accelerat des de 1990. Per ara, els experts esperen que l’estació es mantingui prou fresca i plujosa com perquè el desglaç no arribi a una situació límit.
De fet, encara que l’escalfament global s’aturés, el gel d’aquesta gran illa que pertany a Dinamarca no deixaria de fondre’s. Aquesta és la conclusió a la qual van arribar un grup de científics de la Universitat Estatal d’Ohio, als Estats Units, l’estiu passat. D’aquesta manera, aquests investigadors van detectar que la quantitat de gel que es perd cada any va començar a augmentar de manera constant al voltant de l’any 2000, perdent unes 500 gigatones cada any. Les nevades no van augmentar alhora i durant l’última dècada la taxa de pèrdua de gel es va mantenir.
