Gairebé 200 incendis en només una setmana: aquest és el balanç dels focs que, durant els últims dies, estan colpejant amb una força històrica el sud-oest de Turquia, en la seva riba Mediterrània. A l’altre costat, a Grècia, els incendis es compten per desenes. A Sicília, al sud d’Itàlia, també hi ha hagut prop d’un centenar d’incendis aquesta última setmana, encara que de menor grandària i intensitat.

Però tot aquest recompte no ha acabat perquè al Mediterrani oriental s’apropa una nova onada de calor que se suma a la que ja sufocava els seus habitants la setmana passada. Al sud de Turquia i en bona part de Grècia, on es concentren la majoria dels focs, avui i demà les temperatures arribaran a superar els 46 graus centígrads. L’última vegada que va ploure a la regió va ser fa tres mesos. Les probabilitats que hi hagi més incendis és enorme.

L’ajuda internacional ha arribat a poc a poc a Turquia. Dilluns, Croàcia va enviar un hidroavió, i ahir van arribar dos hidroavions espanyols. A més, l’Iran, Rússia, Azerbaidjan, Ucraïna i Romania també s’han compromès a enviar ajuda. Fins a la data, vuit persones a Turquia han mort a causa d’aquests incendis, que han afectat, sobretot, zones de turisme de platja i vacances.

«Com a resultat dels nostres esforços, la majoria dels focs estan ja sota control, i nou continuen actius. Les nostres institucions continuen treballant en coordinació amb les regions en crisi», va explicar el portaveu de Govern turc, Fahrettin Altun, abans que el president del país, Recep Tayyip Erdogan, presidís ahir un gabinet de crisi a la seu central dels serveis d’emergència turcs. «Agraïm a tots els països que ajuden i ens han ofert el seu condol a la nostra lluita contra les flames», va assenyalar Erdogan.

Durant aquesta última setmana, la intensitat dels focs i la seva assiduïtat -es declaraven diversos focs al dia- ha estat tan alta que molts turcs s’han llançat a buscar raons diverses i teories de la conspiració que expliquessin l’enormitat del que estava succeint. La teoria que major recorregut ha tingut en els darrers dies ha estat la que assegura que membres de la guerrilla kurdoturca del PKK, que es troba en conflicte amb Turquia des de la dècada dels vuitanta, és qui està darrere de les flames.

Punts de control

Fins i tot mitjans progovernamentals i afins al president turc han alimentat aquesta teoria, però en tot cas sense tenir proves. La paranoia ha arribat a un punt tan alt que diversos habitants de les províncies que cremen han aixecat punts de control a les carreteres per vigilar qui accedeix.

El que sí que és cert, però, és que aquesta onada d’incendis a Turquia és la més greu de les últimes dues dècades al país i arriba en un any fatal per al medi ambient en un territori que sembla ser especialment susceptible al canvi climàtic. En el que portem de 2021, en pocs mesos, Turquia ha viscut de tot: l’aparició de moc marí a Istanbul per culpa de la contaminació del mar de Màrmara i les altes temperatures a la primavera, inundacions amb diversos morts a les zones costaneres del mar Negre, la mort de milers de flamencs en assecar-se un llac salat al centre del país, l’aparició de forats a la terra a la regió de Konya a causa de la sequera i, ara, els incendis.

Ara els incendis es concentren, sobretot, a les províncies de Mugla i Antalya, famoses mundialment com a ressorts turístics, i on prop d’una desena de pobles, alguns costaners, han hagut de ser evacuats.

Allà és on estan treballant els dos avions espanyols, que tenen uns companys de lluita contra el foc una mica peculiars: per acompanyar els camions de bombers sobre el terreny, la policia turca ha enviat diversos blindats antiavalots equipats amb canons d'aigua. Quan aquests vehicles llancen aigua contra els manifestants, en la majoria de les vegades, la policia posa gas pebre a l'aigua. És de suposar que no ho han fet aquesta vegada, amb el foc.