Les paraules de Ximo Puig a mitjans de juliol han tingut un efecte en diferit en l’actualitat política estiuenca. El president de la Comunitat Valenciana va afirmar el dia 21 que és necessari dissenyar un impost específic per a les rendes altes de Madrid, un assumpte que se li va plantejar dijous al ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, que va donar a entendre que calia estudiar aquesta proposta. No obstant això, segons fonts d’Hisenda, se’l va malinterpretar i el que Escrivá va avalar és la necessitat d’harmonitzar fiscalment les polítiques de les diferents comunitats autònomes, per impedir la competència deslleial, del que l’executiu acusa la Comunitat de Madrid. L’autonomia que presideix Isabel Díaz Ayuso ha suprimit pràcticament els impostos de successions i donacions i es beneficia, a més, de l’anomenat «efecte capitalitat», per acollir en el seu territori grans empreses, els llocs de treball més ben retribuïts i el gruix dels funcionaris de l’estat.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va sortir ahir a frenar la polèmica. «Aquest Govern mai farà una política que enfronti els territoris. Busquem sempre el diàleg i el consens, la capacitat de posar-nos d’acord entre tots perquè no es produeixin ni comparacions ni greuges. Aquesta proposta no està a l’agenda de Govern ni ho estarà mai. «El PP permanentment juga al victimisme i està fent soroll i buscant polèmiques on no hi ha res», es va queixar Montero. Els conservadors havien acusat el dia abans la Moncloa de «madrilenyofòbia». La ministra va afegir també que li semblaria «contraproduent» que un executiu dissenyés un impost de manera expressa per a una comunitat. Puig pot prendre nota que la seva idea no ha agradat.

L’objectiu de la reforma fiscal que la ministra espera posar en marxa el 2022 i els canvis que es puguin introduir en el model de finançament autonòmic (caducat des de 2014) sí que perseguiran l’harmonització fiscal, per «avançar internament amb la mateixa filosofia que s’està aplicant a nivell internacional i que suposa evitar la competència entre territoris», assenyalen fonts del seu departament.

En els plans d’Hisenda hi ha reduir les diferències entre els tributs autonòmics (successions, donacions, impost de transmissions patrimonials i impost de patrimoni), una voluntat que el PSOE porta anys defensant tot i que encara no l’ha posat en pràctica. Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, va afirmar al novembre que havia acordat amb l’Executiu fer-ho ja i que aquest compromís havia facilitat que el seu grup republicà donés el suport als Pressupostos d’aquest any.

L’aspiradora de Madrid

La idea d’harmonitzar el mapa tributari cou al PP i en concret a Madrid, les presidentes de la qual sempre han destacat tenir els impostos més reduïts. Fonts de la Moncloa assenyalen que, si l’autonomia ho ha pogut fer en les últimes dècades, en detriment d’altres comunitats, és perquè es beneficia de l’anomenat «efecte capitalitat». Segons dades de la Generalitat valenciana, Madrid acull 150.574 empleats del sector públic estatal, gairebé un terç del total, i funciona «com a aspiradora dels grans patrimonis d’altres comunitats». La visió de l’executiu central i dels dirigents socialistes coincideix amb la de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que va arribar a dir al maig que Madrid és un «paradís fiscal» dins d’Espanya.

Des de fa dos anys, els observadors de xarxes socials i opinió pública del Govern de Madrid reuneixen i paren atenció a articles, tuits, intervencions en tertúlies i declaracions públiques sobre els conceptes «harmonització fiscal», «dúmping» o «efecte capitalitat», comenta un veterà membre d’aquesta xarxa d’ulls i orelles del PP madrileny.

A l’Executiu de la Puerta del Sol van adquirir la impressió demoscòpica que entre l’opinió pública de la resta del país -excepte a Catalunya- no hi ha incomoditat ni sensació de privilegi de Madrid per la seva prevalença a l’Estat. «I menys a Euskadi, territori de fiscalitat pròpia on ningú posa en qüestió la política fiscal madrilenya», destaca aquesta font. Fins ara, comenta, s’ha detectat més freqüentment l’acusació de dúmping que les idees sobre capitalitat.