Tota la humanitat, absolutament tota, ha patit ja els efectes de la crisi climàtica. No hi ha ni un sol racó poblat del planeta que s’hagi lliurat de l’impacte de l’escalfament global, el desglaç, l’augment del nivell de la mar o l’assot dels fenòmens meteorològics extrems. Així ho confirma el sisè informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que, després d’anys d’escrupolós treball, va presentar ahir la primera part de la seva «radiografia» d’aquesta crisi d’abast global.
Aquest primer informe, centrat en la part física i climàtica, ha estat elaborat durant tres anys per 234 científics de renom de 66 països. Les conclusions han estat revisades per un centenar de fonts científiques i governamentals externes, que han afegit 51.387 comentaris al redactat final. En total, el document se sustenta en més de 15.000 referències acadèmiques. Aquestes en són les quatre principals conclusions.
La primera conclusió de l’informe és, potser, la més contundent. «És inequívoc que l’activitat humana ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i la superfície terrestre», indica la revisió d’experts de l’IPCC. La radiografia de l’impacte de la crisi climàtica, doncs, comença assenyalant els responsables d’aquesta crisi.
L’augment de gasos d’efecte d’hivernacle ha estat, inequívocament, causat per l’activitat humana, i la seva concentració a l’atmosfera segueix en augment des de 2011. Aquestes emissions han estat el principal impuls de l’escalfament global: per si soles, han sumat entre un i dos graus a l’escalfament global.
Cadascuna de les últimes quatre dècades ha estat més càlida que qualsevol dècada anterior des de 1850. En els últims 20 anys, la temperatura global de la superfície ha estat gairebé un grau més alta que entre 1850 i 1900. En total, s’estima que la temperatura mitjana al planeta ha augmentat fins a 1,2 graus centígrads respecte a l’era preindustrial.
La influència humana és la principal responsable de la reculada global de les glaceres, la disminució del gel àrtic i del desglaç de Groenlàndia de les últimes dècades. També es relaciona, inequívocament, l’impacte de l’activitat humana amb l’escalfament de la capa superior dels oceans, l’acidificació de les aigües i l’augment del nivell de la mar.
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic també corrobora que «molts dels canvis observats en el clima no tenen precedents en milers, sinó en centenars de milers d’anys». D’aquí ve que, segons destaquen, ens trobem davant d’una crisi sense precedents.
El 2019, les concentracions de CO2 atmosfèric van ser més altes que en qualsevol altre moment dels últims dos milions d’anys i les concentracions de CH4 i N2O van ser més altes que en els últims 800.000 anys. A més, l’escalfament global en els últims 50 anys ha augmentat més ràpidament que en qualsevol altre moment dels últims 2.000 anys. Les temperatures registrades durant l’última dècada superen les estimades per a l’últim període càlid del planeta, fa 65.000 anys.
En els darrers deu anys, l’extensió anual del gel àrtic va registrar el seu nivell més baix des d’almenys el 1850. Els nivells de gel registrats a finals d’estiu eren menors que en qualsevol altre moment dels últims 1.000 anys. La reculada de les glaceres, registrada a tot el món des de la dècada de 1950, no té precedents en almenys els últims 2.000 anys.
A més, el nivell del mar ha augmentat més ràpidament des de 1900 fins ara que durant qualsevol segle anterior en, almenys, els últims 3.000 anys. La temperatura mitjana de l’oceà ha crescut més durant el segle passat que des de finals de l’última transició glacial, fa uns 11.000 anys. Els nivells d’acidificació de l’oceà també marquen un precedent en els últims dos milions d’anys.
L’informe estima que és «pràcticament segur» que els extrems càlids (incloses les onades de calor) s’han tornat més freqüents i intensos en la majoria de les regions des de la dècada de 1950. Alguns pics de calor observats durant l’última dècada haurien estat «extremadament improbables sense la influència humana en el sistema climàtic».
Tot apunta al fet que la influència humana ha fet augmentar la possibilitat d’esdeveniments extrems des de la dècada de 1950. Això inclou un augment en la freqüència i intensitat d’onades de calor i sequeres a escala mundial, un augment del risc d’incendis a tots els continents habitats i un augment de precipitacions i inundacions extremes.
També s’estima que la crisi climàtica provocada per l’home ha contribuït a l’augment de les sequeres agrícoles i ecològiques en algunes regions del planeta. Les zones més afectades per aquest fenomen seran el Mediterrani (inclosa Espanya), sud d’Àfrica i parts d’Austràlia, Amèrica del Sud i sud-oest d’Amèrica del Nord.
Tot i això, l’informe, lluny de ser un retrat catastrofista del planeta, és una crida a l’acció. Els experts reclamen «aplicar mesures immediates, contundents i a gran escala per a reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle» . Només així, asseguren, aconseguirem contenir l’avanç d’aquesta crisi climàtica global. Sobretot tenint en compte que, fins i tot si avui mateix s’implementen mesures dràstiques per frenar les emissions, el planeta encara trigaria entre 20 i 30 anys a reprendre el pols. Només el temps dirà si aquesta última crida del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) servirà per a salvar el planeta.
