La transparència no ha arribat a les Corts espanyoles. Els diputats i senadors segueixen carregant a les cambres desplaçaments (amb avió, vaixell, tren, autobús o cotxe particular) sense cap justificació pública. Després de l’escàndol protagonitzat el 2014 per l’expresident extremeny José Antonio Monago, que va viatjar en un any i mig 16 vegades com a senador a les Canàries, on vivia la seva parella, les Corts van començar a donar una mica d’informació sobre els viatges.

De fet, el Tribunal Suprem, quan va arxivar una querella contra Monago per malversació de cabals públics (gràcies a que el PP va al·legar que li havia encarregat que parés especial atenció a Canàries), va suggerir al legislatiu que regulés millor els viatges amb el propòsit d’evitar «tota confusió» entre «desplaçaments privats i oficials, atès que la confiança dels ciutadans en el bon funcionament del sistema de representació política constitueix la base de l’Estat de dret». Han passat sis anys i res ha canviat.

Dies després que saltés la polèmica per Monago, les taules de Congrés i el Senat, presidides llavors pel PP, que comptava amb majoria absoluta en ambdós hemicicles, van aprovar una resolució en la qual es comprometien a divulgar cada trimestre la despesa total en viatges. I aquest marc és el vigent ara. Per exemple, l’última informació és sobre el primer trimestre d’aquest any, amb estat d’alarma i limitació d’aforament en els hemicicles. El Congrés va dedicar 746.685 euros als viatges i, el Senat, 460.947 euros. La diferència radica que a la primera cambra hi ha 350 membres i tres plens al mes i, a la segona, 265 escons i dos plens. Un altre apunt. Aquesta partida no té res a veure amb les ajudes als parlamentaris per viure a Madrid: uns 1.960 euros els que són de fora, 935 els electes a la comunitat.

Se sap el nombre i el motiu dels desplaçaments de cada parlamentari per arribar a aquests elevats costos trimestrals? No. Les Corts no es van obligar a fer-ho. La principal raó, van adduir, és que «l’exercici de la tasca política i parlamentària ha de ser lliure» sense «cap tipus de censura o control previ, en forma d’autorització, sobre la mateixa, més enllà dels límits ja establerts en el nostre ordenament jurídic». Aquestes quantitats només estan desglossades en quatre blocs: els viatges parlamentaris (des de o cap a la circumscripció d’elecció o el domicili habitual o ocasional); els viatges polítics (activitats de naturalesa política, sectorial o en representació del grup parlamentari); els viatges oficials (en representació del Congrés), i altres despeses (gestions, cancel·lacions i canvis, així com bitllets emesos pendents d’utilització). Grans xifres i poca informació.

UPD, el PSOE i IU van proposar el 2014 reformar els reglaments de les cambres per obligar a «individualitzar» les dades, però la idea no va prosperar. Tampoc ara, amb una majoria progressista, s’ha llançat cap iniciativa en aquest sentit, i això que sobre la taula hi ha una proposició de reforma del reglament per incorporar un títol que reguli els lobbies. Només el PSOE, i amb retard de més d’un any, va prendre la iniciativa de concretar les raons dels viatges. Podem, que va arribar a les institucions amb la bandera de la transparència, va començar a detallar-ho al seu web, però va deixar de fer-ho el 2018.

Sense «supervisió»

Segons la resolució de 2014, la «supervisió» per a l’ús «responsable» dels diners públics l’han d’aplicar les direccions de cada grup parlamentari. Però a la pràctica, segons admeten parlamentaris de diferents partits, això tampoc passa. El parlamentari escriu un correu electrònic a l’agència de viatges de la seva institució sol·licitant el bitllet de tren, avió o vaixell. Posa la data i la classe que desitja (turista, business, preferent ...) i, als pocs minuts, rep el passatge. Sense més. Després té 15 dies per omplir un formulari en una pàgina web interna en què ha de concretar si el desplaçament és de tipus 1 (activitat parlamentària), tipus 2 (activitat política) o tipus 3 (representació del Congrés).

Hi ha una pestanya per al «motiu», però les fonts consultades asseguren que van rebre la indicació de no omplir-lo. Aquesta informació, si les Corts la volguessin donar, permetria saber per què han de viatjar a una circumscripció que no és la seva (els de tipus 2) i evitar fraus; especialment, amb els trens, amb bitllets no nominatius, i en els peatges i el cotxe particular (0,25 euros per quilòmetre).