Va planejar l’Exèrcit un atac al Marroc durant la Marxa Verda? Fins a quin nivell polític es van conèixer els preparatius del GAL? Què es va parlar amb els colpistes la nit del 23-F? Quines notes van intercanviar Madrid i Buenos Aires durant la guerra de les Malvines? Com es va negociar la tornada de Josep Tarradellas?
Les respostes a aquestes i moltes altres preguntes importants passaran més temps ocultes. Al primer Govern que s’ha posat a redactar una llei democràtica de secrets oficials que substitueixi la vigent i franquista de 1968 se li està complicant la feina mentre corre el calendari de la legislatura. Més d’un any, el que queda de 2021 i tot el 2022, calculen fonts de les Forces de Seguretat de l’Estat que trigarà Presidència a elaborar i tramitar l’articulat. Altres fonts menys optimistes pròximes a l’elaboració del mateix admeten la possibilitat que no hi hagi temps durant aquesta legislatura.
No només hi ha la discussió entre ministeris afectats. Edificar un projecte de llei i presentar-lo a la cambra, a més de les voltes parlamentàries, implica que els ministeris al·ludits arribin a un acord prèvia emissió d’informes, que l’esborrany passi per consultes i informació pública i que Presidència consulti amb les comunitats autònomes, a més de tres informes preceptius, encara que no vinculants: el del Consell Fiscal, el del Consell General del Poder Judicial, i el del Consell d’Estat. Solament els tràmits d’informació poden portar vuit mesos, segons apunten les fonts consultades.
Recel dels uniformats
El procés es troba en fase d’escolta d’opinions. El Departament de Seguretat Nacional, de Presidència del Govern, rep inputs d’una comissió mixta d’Exteriors, Interior i Defensa. I són els uniformats els que presenten més prevencions, tot i que les fonts consultades donen per fet que cap desclassificació inclourà localitzacions de centres encara operatius de les Forces de Seguretat, ni d’escalafons, xalets o bases del CNI, ni tampoc, per exemple, el desconegut Catàleg Nacional d’Infraestructures Estratègiques, declarat secret pel Govern al novembre de 2007.
«El millor és harmonitzar aquesta llei amb les dels nostres principals aliats de l’OTAN, i no inspirar-se en les de països totalitaris», opina el coronel d’l’Exèrcit i excomandament del CESID (avui CNI) Diego Camacho. «Hi ha d’haver diferents graus de vigència: 10, 20, 50 anys... -afegeix Camacho- i restringir-se la identitat de persones per no posar en perill les seves vides o la seva llibertat. Tot amb un control judicial efectiu. El Govern, auxiliat pel Consell de Seguretat Nacional, ha de ser l’únic habilitat per declarar secrets; donar aquesta habilitació a les comunitats autònomes seria origen de grans problemes».
Altres col·legues d’aquest expert en intel·ligència han expressat objeccions a una desclassificació «excessiva». Alguns sistemes de treball de les Forces de Seguretat que s’empraven per als Jocs de Barcelona 92, per exemple, segueixen vigents avui, expliquen fonts properes a aquesta opinió. Mètodes operatius secrets de la Policia i la Guàrdia Civil, arsenals, sistemes de comunicacions i marques d’aparells d’escolta podrien quedar a la vista d’organitzacions criminals, sospiten.
«No es pot apel·lar al fet que es posaria en joc la seguretat. Espanya s’enfronta a un problema que països del nostre entorn han solucionat. L’estàndard democràtic és que el pas de el temps desclassifica. Fins i tot el Vaticà ha alliberat els papers de la II Guerra Mundial de Pius XII», contesta el diputat del PNB al Congrés Mikel Legarda
El PNB és el partit que més ha insistit en canviar l’actual llei. I la seva proposició al Congrés va estar a punt de tirar endavant, amb nombroses esmenes, en la 12a legislatura. Però l’obstinació d’aquest partit ha patit 26 dilacions de tota mena.
L’abril passat, el Govern va prendre la iniciativa desplaçant la del PNB. Les característiques de la nova llei passen pel ministre de Presidència, Félix Bolaños. L’Exèrcit, Interior i Exteriors van construir en el franquisme l’actual llei, però aquest cop cal escoltar més ministeris: Ara els secrets oficials no són només diplomàtics, militars i policials. També hi ha papers reservats a l’àrea econòmica, dependents d’Economia i Indústria. És possible que s’incorporin també altres com secrets de Sanitat.
