Matrimonis a la força de noies adolescents, execucions sumàries de ciutadans acusats de col·laboracionisme, imposició de la religió islàmica en la seva versió més rigorista... A mesura que la insurgència talibana va afegint localitats i districtes a la llista de territoris sota el seu control a l’Afganistan, milers de ciutadans del país centreasiàtic reviuen escenes del seu passat més fosc que ja creien oblidades al bagul de la Història. Malgrat que el fins ara imparable avanç del moviment fa rememorar a molts el que va passar a finals dels anys 90, quan els combatents van aconseguir fer-se amb el control de la majoria del país, en aquesta ocasió els anomenats estudiants de l’Alcorà estan recorrent a tàctiques radicalment diferents per evitar errors passats i impedir precisament que en el futur s’organitzi un contraatac que els torni a desallotjar del poder, tal com va succeir el 2001 després de l’atemptat de l’11-S.

«Els talibans estan demostrant que han après bé de la Història; el primer que estan fent és fer-se amb el control dels llocs fronterers al nord del país i de les línies de subministrament i comunicació» del Govern, explica Douglas London, agent retirat de la CIA, professor adjunt a la universitat de Georgetown i autor de The Recruiter, les seves memòries de 30 anys com a responsable de contraterrorisme al sud i sud-oest d’Àsia. Fa dues dècades, els talibans van avançar des del sud cap al nord, circumstància que va propiciar la formació d’una borsa opositora en els districtes del nord, l’anomenada Aliança del Nord, capitanejada per Ahmed Shah Masud, un llegendari heroi de la guerra contra l’ocupació soviètica, des de la qual, segons London, «es va poder organitzar la resistència contra el domini talibà gràcies al fet que mantenia les seves línies de subministrament amb l’exterior obertes».

La gran pregunta que es plantegen ara observadors i estrategs militars és el futur immediat que espera a les grans ciutats del país, Mazar-i-Sharif o la mateixa capital, Kabul, és a dir, si cauran amb la mateixa facilitat i velocitat que els districtes i capitals provincials o fins i tot Herat, la tercera ciutat del país en població no lluny de la frontera amb l’Iran. «Els talibans han aconseguit grans progressos però m’agradaria pensar que conquerir ciutats grans serà més difícil; la població en els centres urbans és molt hostil als talibans i moltes d’elles són reductes d’homes forts o senyors de la guerra; encara que s’ha de veure si encara són poderosos», explica telefònicament Anchal Vohra, columnista i experta en Àsia Central de la revista Foreign Policy. «Cal recordar, a més, que els talibans van capturar Kandahar el 1994 però només van arribar a Kabul dos anys més tard el 1996, i fins i tot llavors no van controlar tot el país; en aquesta ocasió, les Forces Armades Afganeses són més fortes i compten amb una mica de suport aeri dels EUA», continua l’experta.

Suport determinant

El suport dels senyors de la guerra, una mena de poderosos cacics locals que controlen l’economia i les institucions a les seves regions d’origen i que disposen d’exèrcits privats a sou serà determinant a l’hora de frenar l’ofensiva talibana. Precisament, durant la setmana que ara acaba, el president Ashraf Ghani va viatjar fins a Mazar-i-Sharif per agrupar forces defensores de la ciutat i garantir-se el suport del líder regional Andul Rashid Dostum, un objectiu que, segons l’expert London, «serà més difícil», tenint en compte que el cap de l’Estat, durant el seu mandat, ha marginat aquests cabdills locals en el seu afany de projectar l’autoritat de govern eentrral de Kabul a les regions. Els afganesos «lluiten bé a nivell de tribu; és allà on dipositen les seves lleialtats, més que en un difús estat central», recorda el professor.

A què aspiren els talibans en aquest ressorgir, un quart de segle després que proclamessin l’Emirat Islàmic de l’Afganistan ?, es pregunten els experts. Els insurgents, igual que llavors, «preferirien conquerir» el país, però la veritable qüestió és «si això és possible», valora Vohra. En el cas que acabin buscant «un compromís», els talibans «aspiren a comptar amb una major quota de poder» i a establir una mena de «confederació tribal no basada en la Constitució vigent a hores d’ara», considera. Qualsevol acord ha de basar-se «en els resultats que els talibans obtinguin en el camp de batalla i els territori s que capturin», conclou l’analista.

La marea militar a hores d’ara els és favorable, però podrien perdre el seu moment si es prolonguen els combats. «Saben que no poden permetre’s un elevat nombre de baixes», constata London. «Si l’exèrcit afganès aconsegueix consolidar-se» i els rebels acaben embrancats en «una batalla de llarga durada, perdran suport», considera.