L’Afganistan s’ha rendit al poder talibà. Amb el president afganès fugit fora del país i les milícies insurgents entrant a Kabul, la capital, la por que la violència es desboqui en els pròxims dies domina la població. Les ambaixades estrangeres tanquen i el país sucumbeix després de més de 20 anys de promeses incomplertes de pau i prosperitat. Malgrat que els dirigents talibans han assegurat que evitaran un bany de sang, els anys d’ocupació estrangera suposen una marca difícil d’esborrar per a gran part de la població. El triomf talibà anuncia ara una nova etapa de fonamentalisme islàmic sunnita, amb protagonisme dels veterans de la guerra, triomf de l’ortodòxia religiosa i guerra oberta contra el llibertinatge occidental.

La interpretació radical de l’Islam suposarà en el si del país reformes restrictives de la llibertat, especialment per a les dones. El burqa integral serà la mostra evident d’una societat en què les dones estan per llei en un segon pla. Per als homes és obligatori portar turbant, barba i cabell curt, evitar la roba occidental i pregar cinc vegades al dia.

Ahir sonaven trets en algunes zones de Kabul, tot i els missatges de tranquil·litat per part dels escassos esbossos d’institucionalitat que persistien al matí. Però la situació de pànic de la població i el col·lapse circulatori, segons les agències internacionals, va augmentar amb la fugida del president de país, Ashraf Ghani, poc després de l’entrada dels talibans a Kabul, en la culminació de la gran ofensiva que els ha portat a recuperar el control del país després de la retirada de les tropes internacionals. Segons dues fonts de la cadena afganesa Tolo News, Ghani va marxar acompanyat d’un estret cercle de col·laboradors després de lliurar les competències sobre l’autoritat de les negociacions amb els talibans a alguns líders polítics de país, segons va explicar el ministre de Defensa en funcions, Bismila Mohammadi. El president afganès s’hauria dirigit a Tadjikistan.

Els talibans, en un comunicat, van demanar als seus combatents, després de prendre el control de gairebé la totalitat del país, «no lluitar a Kabul» i que romanguin «a les portes» de la capital, sense intentar entrar a la ciutat. «Atès que la capital és una ciutat gran i densament poblada, els mujahidins de l’Emirat Islàmic (com s’autoanomenen els talibans) no tenen la intenció d’entrar a la ciutat per la força o combatre, sinó més bé entrar a Kabul pacíficament», van destacar els insurgents. Però la promesa va ser incomplida a primera hora del dia i l’entrada de les milícies a la capital es va produir.

Negociacions per a la transició

Mentre l’ocupació de Kabul es produïa s’estaven duent a terme negociacions per garantir que el procés de transició es completi de manera segura, sense comprometre la vida, la propietat i l’honor de la població. Però no hi ha garanties d’aquestes promeses en un moment de buit institucional que amenaça d’allargar-se. La por és més gran entre els funcionaris, acadèmics, periodistes i, sobretot, entre aquells que han treballat amb algun dels països que van enviar tropes a l’Afganistan per combatre els insurgents.