La pandèmia de la COVID trenca Líbia i s’hi agreuja la crisi humanitària

El país encara una nova onada de la pandèmia anhelant estabilitat, després d’anys de Guerra Civil entre el Govern de Trípoli i les forces del general Hafter

El doctor Salah Alkaber atén un pacient amb COVID. | RICARDO GARCÍA

El doctor Salah Alkaber atén un pacient amb COVID. | RICARDO GARCÍA / DdG. Trípoli/Misrata

DdG. Trípoli/Misrata

L’aeroport de Mitiga dona servei a Trípoli, i és una de les dues portes internacionals amb les quals compta Líbia, país en guerra des de fa una dècada, per a aquells ciutadans que peregrinen a països als quals poden viatjar sense necessitat d’un anhelat visat Schengen, que obre les portes d’Europa, Turquia i Tunísia, quan el règim d’obertura de fronteres per Covid ho permet.

El viatge per arribar a Líbia amb avió des d’Europa és llarg i onerós; els preus s’han encarit substancialment, i els estrangers paguen cinc vegades més del que paga un libi pel mateix trajecte. La ruta a través de territori de Tunísia no és possible de moment, i l’única manera d’arribar fins al país nord-africà és via Istanbul, en vols que surten a altes hores de la matinada i en els quals cal presentar de forma obligatòria un test PCR. L’únic que ha canviat en els últims 10 anys a Mitiga és que ara una persona revisa aquests certificats mèdics a l’entrada de l’única terminal d’arribades internacional, juntament amb dues persones més que des de dins d’una caseta revisen amb un lector la temperatura perquè cap passatger arribi amb febre.

Líbia va ser dels últims països a ser assolit per la pandèmia mundial, però finalment va arribar, i amb força. El nou Govern de transició, que compta per primera vegada amb tres dones a l’Executiu, a l’espera de les eleccions que s’anuncien per al desembre, no vol més casos de coronavirus, raó per la qual ha decretat el confinament de Trípoli durant tres dies en aquesta última setmana. Ja ho va fer en els mesos passats, quan la ciutat va ser tancada durant tres mesos després de comprovar-se que la població no respectava les normes sanitàries establertes. Ara, Trípoli recorda aquesta ciutat deserta i fantasmagòrica, sense presència humana, dels dies de la guerra del 2011. Aleshores, no es va veure ni una ànima durant diversos dies fins al moment que a la ciutat va proclamar el seu alliberament.

Les fronteres aèries i terrestres amb Tunísia estan tancades perquè «la situació a Tunísia està descontrolada, no podem arriscar-nos», va explicar un alt funcionari del Ministeri de Sanitat. Tot i així ja tenen la nova soca del virus a casa. En Mohamed explica que «es van haver d’emportar» el seu germà en unes hores a Túnisia «perquè aquí es moria».

Aquesta setmana passada es va obrir un centre de vacunació a Trípoli en el qual no s’ha de demanar hora. En la majoria dels casos s’injecta la vacuna xinesa, tot i que també en tenen d’altres països, inclosa Rússia. Crida l’atenció ja que Moscou recolza el mariscal Khalifa Hafter, que va iniciar aquesta última Guerra Civil el 2019 contra el Govern reconegut per l’ONU a Trípoli.

L’esmentat centre es troba al pavelló esportiu de Trípoli, on s’han instal·lat més de 60 punts de vacunació. Hi ha dues portes a l’entrada, una per a dones i una altra per a homes, i és un anar i venir de persones que acudeixen a posar-se l’anhelada vacuna. La infraestructura de salut pública del país s’ha deteriorat molt en aquests últims 10 anys, per això ara hi ha molts centres sanitaris i hospitals privats per a qui s’ho pot permetre. Oficialment, Líbia ha comptabilitzat 274.453 casos d’infecció per Covid, amb un total de 3.811 morts des del començament de la pandèmia. Les autoritats sanitàries van dir la setmana passada que havien vacunat 788.116 persones fins al moment en una nació de poc més de set milions.