El Comitè de Drets Humans de l’ONU ha conclòs que els judicis contra l’exjutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, condemnat el 2012 a 11 anys d'inhabilitació pel Tribunal Suprem, van ser “arbitraris” i que no se li va garantir l’accés a un “tribunal independent i imparcial”. En un dictamen publicat aquest dijous, el Comitè considera que els judicis pels casos ‘Franquismo’ i ‘Gürtel’ no van complir amb “els principis d’independència i imparcialitat judicial” que estableix el Pacte Internacional de Drets Civíls i Polítics de l'ONU, firmat per l’estat espanyol. Garzón va ser absolt del cas ‘Franquismo’, mentre que va ser condemnat per prevaricació pel ‘Gürtel’ i inhabilitat del seu càrrec durant 11 anys.
L'òrgan de Nacions Unides encarregat de vetllar pel compliment del Pacte li recorda a l'Estat que, en subscriure'l, es compromet a "garantir una reparació efectiva i jurídicament exigible quan es comprovi una violació" dels drets reconeguts en aquest. Així, li exigeix que "esborri els antecedents penals de l'autor i li proporcioni una compensació adequada pel dany patit". A més, li dona 180 dies perquè li faci arribar les "mesures" que hagi adoptat per aplicar el dictamen del Comitè.
"És la primera vegada que el Comitè de DD.HH. es pronuncia i condemna un Estat per l'ús del dret penal contra un jutge en el marc de les seves funcions, generant així nova jurisprudència", assenyala en un comunicat.
Segons l'organisme, les decisions de Garzón en el cas 'Franquismo', en què va investigar desaparicions forçoses durant la Guerra Civil i la dictadura, formaven part d'una "interpretació jurídica plausible", les quals "no constituïen una mala conducta o incompetència que pogués justificar la seva incapacitat per a l'exercici de les seves funcions".
D'altra banda, en la causa contra la trama 'Gürtel', l'exjutge va decidir interceptar escoltes telefòniques entre acusats i els seus representants, una actuació que li va comportar la inhabilitació del seu càrrec durant 11 anys. Tanmateix, el Comitè conclou que "tot i en el supòsit d'haver estat errònia", tampoc va significar "una conducta o incompetència greu que pogués justificar la seva condemna penal".
El presumpte "error judicial" de Garzón, segons l'òrgan de l'ONU, hauria d'haver-se "corregit mitjançant la revisió per un tribunal superior i no mitjançant el procediment penal".
Crítica als jutges del Tribunal Suprem
El dictamen també critica que dos dels magistrats que van condemnar Garzón en el marc del cas 'Gürtel' també formessin part del judici del cas 'Franquisme', tenint en compte que les sentències d'ambdues causes van ser dictades amb 18 dies de diferència. Tot i que l'exjutge va sol·licitar la recusació dels dos magistrats, la sol·licitud va ser rebutjada pel Tribunal Suprem.
El Comitè també ha lamentat que Garzón "no tingués accés a una segons instància a la qual apel·lar, ja que va ser jutjat en primera i única instància pel Tribunal Suprem".
"Els jutges haurien de poder interpretar i aplicar la llei sense por a ser castigats o jutjats pel contingut de les seves decisions. Això és fonamental per preservar la independència judicial", ha apuntat José Santos Pais, membre del Comitè.
