Els talibans van prometre que la seva tornada al poder suposaria tornar a la normalitat, però a l’Afganistan això significa el terror. Aquest dijous, quan milers de persones s’amuntegaven a l’aeroport de Kabul intentant fugir a la desesperada del país, s’han produït dues fortes explosions que han deixat una reguera de morts. Alguns mitjans com la BBC, que citava fonts sanitàries oficials, van xifrar en 60 els morts i en 140 els ferits. Una tercera explosió ha tingut lloc hores després a Kabul i ha provocat desenes de víctimes, informa Efe, i el balanç final de morts podria ser molt superior.

El Pentàgon va informar que almenys 12 soldats nord-americans van morir en els atacs. Un hospital d’emergències de la capital afganesa ha informat haver rebut fins a 30 persones amb ferides, mentre que sis més van morir de camí al centre. Fonts del Ministeri de Defensa han confirmat que no hi ha baixes ni ferits entre els militars espanyols desplegats a l’aeroport de Kabul, informa Juan José Fernández.

Les dues primeres detonacions se n’han produït prop d’una de les portes de l’aeroport i als voltants de l’Hotel Baron, lloc on els britànics registren les peticions dels afganesos que volen refugiar-se al Regne Unit. La BBC ha informat també d’un tiroteig a la mateixa zona. «Necessitem assegurar-nos que la inestabilitat actual no pugui donar lloc a un ressorgiment del terrorisme», ha dit el president del Consell Europeu, Charles Michel, en una advertència d’aire premonitori.

Advertència al matí

Estat Islàmic del Khorasan, la filial del grup gihadista a l’Afganistan, ha reivindicat aquesta nit l’autoria dels atemptats després que el cap del Comandament Central dels EUA, el general Kenneth McKenzie, apuntés a la seva responsabilitat. A primera hora del matí, Washington i els aliats havien advertit de l’amenaça «molt, molt creïble» d’un atac terrorista «imminent» i havien demanat als ciutadans del país evitar l’aeròdrom. La desesperació ha portat la majoria a no seguir les instruccions. «La gent no vol moure’s, és tal la seva determinació d’abandonar aquest país que no tenen por ni a morir», ha explicat a Reuters un funcionari de l’aviació civil afganesa.

Estat Islàmic Província de Khorasan va ser fundat l’any 2015 però, a diferència del que ha passat a Síria i l’Iraq, mai havia pogut consolidar la seva posició al país a causa de la presència dels talibans. La retirada occidental pot convertir-se en una oportunitat perquè els terroristes ocupin aquest buit a base d’una onada d’atacs. «No estaríem dient això si no estiguéssim realment preocupats per oferir a Estat Islàmic un objectiu simplement inimaginable», va apuntar en la seva advertència el ministre de Defensa britànic, James Heappey.

Retirada internacional

La conquesta de Kabul per part dels talibans va activar un agònic compte enrere: els gihadistes van donar de marge fins al 31 d’agost perquè les forces aliades evacuessin el seu personal i abandonessin el país. La retirada militar de Washington ha desembocat en una situació caòtica, i ha portat milers d’afganesos a acostar-se a l’aeroport en un intent de buscar una vida millor lluny del nou règim integrista. Les imatges de ciutadans pujant-se a les ales de l’avió i caient en ple vol van donar la volta al món.

Aquest dimarts, el portaveu dels talibans, Zabihullah Mujahid, va assegurar que la data límit pactada amb Washington no es prorrogaria i va prohibir als afganesos accedir a l’aeroport. Sortir del país quedava reservat només a les potències estrangeres, que en les últimes hores s’han afanyat per retirar tot el seu personal de l’Afganistan davant l’evident deteriorament. Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, el Canadà i els Països Baixos han tancat l’evacuació aquest dijous, mentre que França ha assegurat que finalitzarà les maniobres divendres, una cosa que també podria fer Espanya.

En els 11 dies que porten evacuant gent, les tropes aliades han aconseguit treure del país al voltant de 95.700 persones. No obstant, deixen pel camí milers d’afganesos que, com va confessar aquest dijous el president francès Emmanuel Macron, «no podem protegir». «Ningú esperava una situació tan brutal i tan ràpida a Kabul», va afegir. Per a molts d’ells, l’Afganistan es convertirà en una presó.

Agressions a periodistes

Aquestes últimes setmanes els talibans han promès que la seva tornada al poder no implicarà una tornada medieval del país, que respectaran els drets de les dones i de les minories religioses del país i que no actuaran amb set de venjança. Fins i tot han fet rodes de premsa per explicar que garantiran la llibertat dels mitjans de comunicació. Però tot això pot ser un miratge. I és que aquest dijous un reporter i un càmera del canal de notícies Tolo van ser agredits pels talibans «a punta de pistola» en ple carrer a Kabul mentre realitzaven un reportatge.

L’ONU va denunciar dimarts haver rebut informes creïbles que documenten violacions dels drets humans entre les quals destaquen les execucions de militars i civils o la prohibició que les dones vagin a l’escola, una mesura que els talibans van assegurar que seria «temporal». Mentre el compte enrere per a l’evacuació occidental s’estreny, l’Afganistan surt a l’abisme d’una nova era fosca de repressió.