La Sala Especial del Tribunal Suprem considera que un dictamen del Comitè de Drets Humans de l'ONU, com el que ha resolt que la inhabilitació de l'exjutge Baltasar Garzón va ser «arbitrària», no és equiparable a una resolució de Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i recorda que, segons la Llei Orgànica del Poder Judicial, només les resolucions d'Estrasburg habiliten la revisió de les sentències.

En una sentència del 12 de febrer de 2020 a la qual ha tingut accés Europa Press, l’alt tribunal argumenta que «no escau equiparar les sentències del TEDH amb les recomanacions o dictàmens dels diferents comitès de les variades organitzacions internacionals que es pronuncien sobre el compliment de les obligacions assumides per Espanya en matèria de drets humans».

Els magistrats, entre els quals signa en el president del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, recorden que la legislació disposa que només les resolucions del TEDH són habilitants per a la «revisió de les sentències en què es va produir la vulneració el dret fonamental».

Recurs de revisió

Segons l'article 5 bis de la llei orgànica del Poder Judicial, es podrà interposar recurs de revisió davant el Suprem contra una resolució judicial ferma, d'acord amb les normes processals de cada ordre jurisdiccional, quan el TEDH hagi declarat que la resolució ha estat dictada a «violació d'algun dels drets reconeguts en el Conveni Europeu per a la Protecció dels drets Humans i Llibertats Fonamentals i els seus Protocols».

La normativa precisa, a més, que es revisarà la sentència «sempre que la violació, per la seva naturalesa i gravetat, comporti efectes que persegueixin i no puguin cessar de cap altra manera que no sigui mitjançant aquesta revisió».

L'exjutge Garzón, en el marc de la seva estratègia de defensa, va recórrer el seu cas al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans. Tots dos van inadmetre els seus recursos contra la condemna per prevaricació que li va imposar el Tribunal Suprem.