La victòria dels talibans inspira els extremistes del sud-est asiàtic i activa les alarmes dels seus governs, temorosos que l’Afganistan torni a incubar i exportar terroristes. La regió compta amb el 15% dels musulmans del món, són majoria a Indonèsia, Malàisia i Brunei i compten amb una presència apreciable al sud de Filipines i Tailàndia. El sud-est asiàtic ha gaudit durant molt de temps d’un islamisme moderat, procapitalista, neoliberal i amistós amb la diversitat i el turisme, que encara ara és majoritari, però les faccions més radicals van acabar colant-se i avui és, després d’Orient Mitjà, el racó del món amb més integristes i el que més els ha sofert.
Els atemptats a la turística Bali van deixar centenars de morts a principis de mil·lenni i el setge de 2017 a la ciutat filipina de Marawi va provocar més d’un miler de víctimes. Es van comptar una desena de nacionalitats entre els atacants, essent una amenaça transnacional. Així, grups insurgents com el Front d’Alliberament Islàmic Moro, a l’illa filipina de Mindanao, porten dècades lluitant contra l’Exèrcit. En aquest delicat context emergeixen els talibans de nou.
La lluita contra el terrorisme és la prioritat de l’ASEAN, l’organització que reuneix 10 països de la zona. Després de conèixer la sortida estatunidenca de l’Afganistan, l’ASEAN va recordar «la importància d’una acció col·lectiva i integral contra el terrorisme i la radicalització». No escasseja el rancor cap a Washington: Joe Biden deixa via lliure als talibans, incrementant el risc d’atacs i pluges de refugiats, després que Donald Trump baixés de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica.
El retorn talibà agreuja la situació, confirma l’analista Muhammad Haziq Bin Jani. «Fins ara no han animat els musulmans del món a fer accions violentes, però la seva presa de poder pot ser interpretada com un bon presagi i utilitzada com a exemple pels islamistes cap als seus seguidors. En algunes ocasions n’hi ha prou amb una interpretació simplista i utòpica, irreal i no islamista, perquè corprenen moviments que desemboquen en atacs mortals», alerta.
Els comunicats urgents de les cèl·lules que conformen el nucli de l’integrisme radical confirmen la gaubança. La Jamaah Ansharusy Syariah, pròxima a Al-Qaeda, es felicitava per «la victòria dels lluitadors de l’Emirat Islàmic després de 20 anys intentant alliberar l’Afganistan de l’ocupació estatunidenca i el seu Govern titella».
Entusiasme talibà
Els analistes de les xarxes socials han percebut l’entusiasme de les noves generacions. Els nous talibans perseveren amb les barbes i les AK-47, però s’han sofisticat amb ulleres de sol, sabatilles d’esport i roba acolorida. La seva versió 2.0 no és només un referent ideològic sinó estètic. També inquieta que la fórmula de l’èxit ampliï la massa de seguidors. Els talibans aspiren a solidificar-se en el Govern afganès i, si ho aconsegueixen, es confirmaran com l’alternativa als fracassos de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq.
La qüestió de fons és si de l’entusiasme es passarà als atacs. La lluita antiterrorista a Indonèsia ha estat exemplar en els últims anys. La tasca policial i les campanyes per a prevenir la radicalització expliquen que els atemptats siguin menys i més artesanals. Influirà també la sinceritat de les promeses talibanes i la seva capacitat per a complir-les en un entramat integrista sense jerarquia.
Richard Heydarian, professor de la Universitat de La Salle i expert en terrorisme, recorda que els talibans són més afins a Al-Qaeda que a l’EI. «No crec que siguin capaços d’exercir un control absolut a totes les regions del país. En algunes hi haurà resistència de forces seculars democràtiques, però altres podrien caure sota la influència de l’EI», assenyala. L’Afganistan es precipita a un escenari complex i inestable: «I això atraurà elements extremistes que competiran amb els talibans per la legitimació i la distribució de serveis. Hem vist l’EI aprofitar-se d’estats fallits com l’Iraq o Síria», alerta.
