No hi ha dubte sobre quines són les prioritats de Govern. Potenciar l’agenda econòmica i social, aprofitar l’estirada de la recuperació i fer que aquesta arribi a totes les llars. Credencials que Pedro Sánchez espera que li serveixin per al proper cicle electoral, encara llunyà però que té al seu cap. Amb aquest esperit, sota el lema més que eloqüent d’«Una recuperació justa», Sánchez va iniciar ahir el curs polític, envoltat dels grans de l’Ibex 35 -entre ells, Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola) i José Bogas (Endesa)-, dels sindicats i membres de la societat civil i de l’esport. El cap de l’executiu es va reservar per a l’ocasió dos anuncis: la pujada «immediata» del salari mínim i la presentació dels pressupostos «entre finals de setembre i principis d’octubre».

L’enfocament d’aquest nou temps postpandèmia, el que es va obrir després dels indults i la reordenació del Gabinet, és eminentment econòmic. Res de Catalunya. Sánchez considera que «consolidar la recuperació» i fer que aquesta «arribi a les butxaques de tots els nostres ciutadans en forma de més ocupació, millors salaris i pensions dignes» són les dues tasques «fonamentals» en què han d’estar centrats l’executiu, la societat civil i els agents socials. «No hi haurà recuperació econòmica si no és una recuperació justa. Si no arriba a tots els estrats de la nostra societat. Si no s’expandeix a tots. Ningú pot quedar enrere», va defensar.

Expressat aquest objectiu, Sánchez va fer referència a la decisió del Govern d’«afrontar una pujada immediata del salari mínim per al que queda d’any, i continuar avançant amb l’objectiu d’aconseguir el 2023 el 60% del salari mitjà». Aquesta porta ja estava oberta. El que va fer ahir el president, de manera solemne, va ser confirmar que hi haurà increment.

El líder socialista va focalitzar el seu discurs en l’economia, la vacunació, l’agenda social i la crisi que es viu a l’Afganistan, i amb prou feines va tocar la política. Ho va fer per tornar a advertir el PP que ha de complir amb la seva «obligació constitucional» i pactar la renovació institucional i, singularment, la del Consell General de Poder Judicial (CGPJ), que acumula més de mil dies de bloqueig. «Cap formació política té dret a situar-se fora» de la Carta Magna, perquè «menyscaba el prestigi de la democràcia», va clamar el president del Govern, que va acusar els populars de «falta de lleialtat».