Els desastres relacionats amb el clima s’han multiplicat per cinc durant els últims 50 anys, impulsats pel canvi climàtic i les condicions meteorològiques més extremes, provocant més de dos milions de morts i 3,64 bilions de dòlars en pèrdues (3,64 milions de milions d’euros) a tot el món. Això suposa que, al dia, de mitjana, es produeix una catàstrofe meteorològica amb el resultat de 115 morts i pèrdues de 202 milions de dòlars, segons l’Atles de mortalitat i pèrdues econòmiques que va presentar recentment l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

L’informe és la revisió més completa de la mortalitat i les pèrdues econòmiques causades per fenòmens meteorològics, hídrics i climàtics extrems fins a la data. Avalua el període complet de 50 anys (1970-2019), així com per dècada individual. Segons el document, de 1970 a 2019, els perills meteorològics, climàtics i d’aigua van representar el 50% de tots els desastres, el 45% de totes les morts reportades i el 74% de totes les pèrdues econòmiques de les que es van informar. Una altra dada que aporta l’informe és que més del 91% d’aquestes morts es van produir a països en desenvolupament.

Dels 10 desastres principals, les amenaces que van provocar les majors pèrdues humanes durant els 50 anys analitzats han estat sequeres (650.000 morts), tempestes (577.232 morts), inundacions (58.700 morts) i temperatures extremes (55.736 morts).

En el període 1970-2019 les morts gairebé es van triplicar. El nombre de defuncions es va reduir de més de 50.000 en la dècada de 1970 a menys de 20.000 a la dècada de 2010. Les dècades de 1970 i 1980 van informar d’una mitjana de 170 morts relacionades per dia, i en la dècada de 1990, aquest mitjana es va reduir a 90 morts diàries. Després, va continuar caient en la dècada de 2010, passant a 40 morts al dia. Aquesta caiguda es deu, segons l’informe, a la millora dels sistemes d’alerta primerenca multiriscos.

En tot cas, l’OMM adverteix que només la meitat dels 193 membres de l’Organització tenen sistemes d’alerta primerenca de riscos i hi ha greus mancances en les xarxes d’observació meteorològica i hidrològica a l’Àfrica, algunes parts d’Amèrica Llatina i als estats insulars del Pacífic i el Carib.

«S’estan salvant més vides gràcies als sistemes d’alerta primerenca, però també és cert que el nombre de persones exposades al risc de desastres està augmentant a causa del creixement de la població a les zones exposades a amenaces i la creixent intensitat i freqüència dels fenòmens meteorològics», explica Mami Mizutori, representant especial del secretari general per a la Reducció del Risc de Desastres i Directora de l’Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres (UNDRR).

Pel que fa a les pèrdues econòmiques, els 10 esdeveniments principals inclouen tempestes (521.000 milions de dòlars) i inundacions (115.000 milions de dòlars). Durant el període 1970-2019, es van produir danys per valor de 202 milions de dòlars de mitjana cada dia. Les pèrdues econòmiques s’han multiplicat per set des de la dècada de 1970 fins a la de 2010 i les notificades entre 2010 i 2019 (una mitjana de 383 milions de dòlars al dia en el decenni) van ser set vegades superiors a les registrades entre els anys 1970 i 1979 (49 milions de dòlars).

Tres dels 10 desastres més costosos van ocórrer el 2017: els huracans Harvey (96.900 milions de dòlars), Maria (69.400 milions) i Irma (58.200 milions). Aquests tres huracans per ells sols van representar el 35% de les pèrdues econòmiques totals dels 10 principals desastres a tot el món entre 1970 i 2019.