El mateix dia que Joe Biden va arribar a la Casa Blanca, el seu assessor de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, va emetre una directiva que canviava algunes condicions per a l’ús dels drons contra terroristes en escenaris fora dels camps de batalla actius com l’Afganistan, Síria i l’Iraq. Retallava, per exemple, l’autonomia que havia donat als comandaments de l’Exèrcit i la CIA l’anterior president dels EUA, Donald Trump, per dur a terme accions en llocs com el Iemen, Somàlia, Nigèria i Pakistan.
La mesura, que va revelar al març The New York Times i va confirmar l’Administració, formava part d’un pla integral per revisar l’estratègia, així com el marc legal i polític, en l’ús de drons i les operacions especials, un pla que el demòcrata volia tenir a punt per al 20è aniversari de l’11-S. La revisió suposadament havia de culminar en una nova estratègia, que aspirava a buscar un terreny intermedi entre les polítiques que van aplicar Barack Obama i Donald Trump en qüestions com l’autorització requerida de la Casa Blanca per a determinades operacions, l’autonomia dels militars i la Intel·ligència per operar en països concrets o les garanties per protegir els civils.
El PPM constituïa un dels eixos centrals en l’aposta de Biden per replantejar la política exterior dels EUA, complir amb la seva promesa de campanya per acabar amb «les guerres eternes» i avançar la seva visió d’un país que, com ha insistit en les últimes setmanes, vol abandonar els grans desplegaments militars sobre el terreny en «un món canviant» amb més reptes que el terrorisme.
Diversos atacs amb drons al juliol, dirigits contra milícies iraquianes avalades per l’Iran, així com altres més d’aquest mateix estiu a Somàlia, després de sis mesos inicials sense accions conegudes de l’Exèrcit nord-americà a l’Àfrica, havien posat en qüestió l’abast i la forma en què culminaria el replantejament de l’estratègia. Han estat, no obstant això, els esdeveniments dels últims dies de presència nord-americana a l’Afganistan els que han posat en dubte la nova política de l’Administració. El to i la contundència dels últims discursos del president no fan més que intensificar els interrogants.
Precisió i víctimes civils
En dirigir-se dimarts passat a la nació per donar per tancada la retirada afganesa, Biden va prometre mantenir la lluita contra el terrorisme amb una estratègia «dura, implacable, precisa i selectiva». Com porta fent des de fa mesos, incloent el seu primer discurs com a president a l’abril davant les dues cambres del Congrés, presumia de les «capacitats més enllà de l’horitzó» amb què compta el Pentàgon, un concepte que inclou els avions no tripulats, encara que molts experts, incloent el director de la CIA, reconeixen que sense tropes sobre el terreny aquestes capacitats es veuen minvades.
En el discurs al país de dimarts, Biden també va posar com a exemple d’aquesta efectivitat l’atac amb drons llançat a l’est de l’Afganistan, amb el qual Washington va matar dos sospitosos de l’atemptat terrorista perpetrat per l’Estat Islàmic del Khorasan (ISIS-K) a l’aeroport de Kabul, en què van morir 170 afganesos al costat de 13 soldats nord-americans. Si bé va assegurar que «els drets humans seran el centre de la política exterior», no va arribar a esmentar, però, aquest altre atac llançat en les hores finals de la presència militar nord-americana a l’Afganistan, un bombardeig que aspirava a evitar un altre atemptat contra l’aeroport.
Ha estat aquest últim bombardeig, però, el que ha reobert les preguntes sobre els drons. També als EUA, on la majoria de la població s’ha anat anestesiant en aquests últims 20 anys respecte a l’impacte humà de la guerra contra el terror. Un desinterès que s’estén als costos i errors d’aquesta tàctica suposadament de precisió quirúrgica que, sobre el paper, s’esforça a reduir les víctimes col·laterals, un dels arguments amb què George Bush, Barack Obama, Trump i Biden han intentat «humanitzar» aquest aspecte de la guerra contra el terror. Aquells drons llançats a Kabul van matar 10 civils i, a diferència del que sol passar en llocs remots on es realitzen la majoria d’aquestes operacions, allà hi havia premsa que cobria l’evacuació. L’impacte sobre la població civil no va escapar aquest cop a l’escrutini.
La sortida de l’Afganistan i el nou panorama deixen obsolets els plans inicials de Biden, que segons alguns experts havia aconseguit fins i tot que alguns estaments de Defensa i Intel·ligència posessin la lluita antiterrorista a un lloc menys prioritari, i fins i tot havien animat grups activistes que lluiten contra la sempre opaca guerra de drons, esperançats davant la falta d’atacs llançats durant els sis primers mesos.
