Més armes al carrer

Potser si Al-Qaeda no hagués colpejat l’11-S, i si a Europa no haguessin sovintejat atacs gihadistes amb arma blanca, l’any 2020 l’entrenament antiamok no seria general en les policies, i al sense sostre bosnià Marjan no l’hauria disparat un tret un guàrdia urbà de Barcelona quan se li va acostar amb un gran ganivet.

Pesen quatre lustres d’amenaça gihadista. «És com quan ETA: fa molt que no surto sense la meva pistola», comenta en l’era del gihadisme un guàrdia civil que va iniciar carrera a l’Euskadi dels 90. Els policies estatals no tenen obligació de portar l’arma fora de torn, però sí la instrucció de «reforçar al màxim la seva seguretat personal» fora de la feina des del 2015. A França, la proscripció d’armes policials al carrer quan no li correspon va desaparèixer aquest mateix any.

Seguretat per sobre dels principis

L’hivern de l’any 2001, un Antiterrorism, Crime and Security Act es va aprovar al Regne Unit, i va ser declarada il·legal al 2004 perquè avalava detencions indefinides. A més, els Estats Units van desplegar els abans impensables llimbs extralegals de Guantánamo. A França, la Llei Antiterrorista faculta des del 2005 la policia a escoltar telèfons sense previ manament judicial i perllonga la detenció de quatre a sis dies. Aquesta onada de legislació antiterrorista va propiciar a Espanya canvis del Codi Penal el 2003, el 2010 i el 2015. Aquí entra el delicte d’«acte adoctrinament». La llei penetra a la incubació mental de la violència gihadista i castiga amb presó de dos a cinc anys no només la conducta, sinó també el cognitiu previ.

Milions d’ulls per vigilar

A l’octubre de l’any 2001 s’inicia la implantació massiva de càmeres de vídeo i escàners en llocs de gran trànsit. Vint anys després no hi ha a Espanya un cens total de la videovigilància. En tot el país hi havia 900.000 càmeres estimades per la indústria el 2020. Al Regne Unit en són cinc milions. A Madrid, 4,4 càmeres per cada mil habitants; a Barcelona 1,2.

El control de maletes en aeroports (i després a l’AVE) es va generalitzar a Espanya el 2002, alhora que s’estenia a la seguretat privada l’especialitat de radioscopista, que mira escàners i càmeres. Vint anys després, amb el tràfic de bales en sobres postals en la campanya electoral, vam saber que aquest país té escàners sense revisar des de fa 12 anys, com els de Correus.

Menys turisme, més islamofòbia

El flux d’oci de nord-americans a països musulmans va fregar el zero el 2002. El 4 de gener de l’any 2008, el Ral·li Dakar va deixar Àfrica fugint de Al-Qaeda. El 26 de juny de 2015, l’ametrallament de turistes a la platja de Sousse va enfonsar el turisme de Tunísia.

El 2001, tenint en compte que creixien els atacs a persones d’origen àrab, els Estats Units va promoure una «Iniciativa per combatre la reacció discriminatòria post 11-S».

Segons l’Observatori espanyol d’Islamofòbia, al 2020 els continguts islamòfobs van ser el 37% del material analitzat en premsa, contra el 15% el 2019.

Rahma Hitach, activista marroquina de la Cañada Real madrilenya, matisa el fenomen: «Aquí si dones respecte, reps respecte. La gent, quan coneix, respecta».

Sempre esperant el pitjor

Espanya fa sis anys que està en alerta quatre perquè més controls, càmeres i armes al carrer no impedeixen que les tragèdies es repeteixin. Un atemptat com el de l’11-M a Madrid podria tornar a passar perquè, excepte en aeròdroms i estacions d’AVE, una armilla explosiva amb metralla és fàcil de passar en hora punta, i més sota les jaquetes d’hivern. «És impensable la col·locació d’escàners en hora punta a Rodalies», explica un directiu de la seguretat dels transports de Barcelona.

Als busos de la capital catalana els van arribar les càmeres després dels de Madrid, però no impossibiliten un atac amb ganivet o armilla explosiva. Només cal, explica l’expert, «no errar en la intel·ligència ... ni en el seguiment dels telèfons».

Velles amenaces, nous escuts

Nous organismes de seguretat des de l’11-S:

-6/5/02: Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Substitució i ampliació de l’anterior Centre Superior d’Informació de la Defensa.

-25/11/02: US Department of Homeland Security. Els EUA homologuen aquesta àrea als ministeris de l’Interior europeus.

-20/7/12: Departament de Seguretat Nacional a Presidència del Govern d’Espanya. Secretaria tècnica del Consell de Seguretat Nacional. -15/10/14: Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Reuneix tota la informació policial.

- 1/6/20: Unitat contra la infiltració gihadista a la policia francesa, després de la detecció d’una vintena de gihadistes camuflats a la plantilla.