Quan mirar WhatsApp, les xarxes socials o Youtube es converteix en una obsessió i provoca un deteriorament en les relacions familiars o socials que no tenen lloc a través de la pantalla o en el rendiment escolar o laboral, els experts consideren que aquesta persona realitza un «ús compulsiu d’internet». A Espanya es calcula que un 3,7% de la població entre 15 i 64 anys pot patir aquest trastorn, és a dir, 1,1 milions d’espanyols, segons l’últim informe del Ministeri de Sanitat sobre addiccions comportamentals (aquelles que no requereixen una substància, com l’alcohol o les drogues). El percentatge ha anat en augment, ja que el 2015 s’estimava que el patia gairebé un 3% de la població espanyola. A més, la prevalença creix fins a l’11,3% si es té en compte el grup d’edat de 15 a 24 anys, especialment entre les dones.

La investigació demoscòpica dedica un capítol específic als videojocs, ja que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure el trastorn associat a un consum excessiu d’aquest tipus d’oci el 2018, en l’onzena revisió de la classificació internacional de malalties. L’informe del Ministeri de Sanitat assenyala que el 6,1% dels estudiants espanyols d’entre 14 i 18 anys pateixen un potencial trastorn pel nombre d’hores i la importància que atorguen als videojocs. I la prevalença es dobla, fins al 12%, quan la població de referència és la dels alumnes que hi han jugat en els últims 12 mesos.

Les competicions

I és que el 82% dels joves declaren haver jugat amb videojocs l’últim any, gairebé el 50% a eSports (que es tracta de competicions de videojocs) i el 34% declaren haver sigut espectadors mentre d’altres jugaven.

El problema és que el 26% dels que pateixen un possible trastorn hi dediquen, de mitjana, més de cinc hores al dia, davant el 5,6% que dediquen aquest temps del total d’alumnes d’entre 14 i 18 anys.

D’altra banda, l’informe avisa que al conjunt de la població i no només entre els joves s’ha doblat el nombre de persones que juguen amb diners de manera ‘online’, sobretot en apostes esportives i loteries com primitives o bonoloto digitals. Així, si el 2017 el 3,5% de la població hi havia jugat l’últim any, el 2019 aquest percentatge va augmentar fins al 6,7% de la població entre 15 i 64 anys.

Joc ‘online’

I el possible joc problemàtic o trastorn del joc és més gran entre les persones que juguen ‘online’ que entre els aficionats al joc presencial. El 2019, el 0,9% de la població entre 15 i 64 anys patia un possible joc problemàtic a través d’internet, valor que augmenta al 15% entre els que hi han jugat l’últim any.

En la població que juga ‘online’, entre els homes hi ha preferència per les apostes esportives (el 58%), mentre que entre les dones predominen les loteries, incloses primitives i bonoloto (45%). La quantitat màxima jugada un sol dia entre la majoria dels jugadors a través d’internet es troba en el rang d’entre els 6 i 30 euros, quantitat similar a la utilitzada en el joc presencial.

La investigació alerta, a més, que els addictes al joc ‘online’ presenten més prevalença en altres comportaments de risc, com un excessiu consum d’alcohol o de tabac diari.