Els rumors i continguts informatius falsos van ser un element constant, van circular de múltiples formes i van estar molt presents entre els simpatitzants de Vox durant la campanya de les eleccions generals d’abril de 2019. És la principal conclusió a la qual ha arribat un estudi del grup de recerca Mediaflows de la Universitat de València (UV), desplegat per les investigadores Lorena Cano (UV), Maria Díez i Cristina Renedo (Universitat de Valladolid), després de practicar un minuciós rastreig de tota l’activitat recollida a tres canals públics no oficials i grups de seguidors de la formació d’ultradreta a Telegram.

La ràpida viralització dels continguts en aquesta xarxa de missatgeria va permetre que l’activitat dels simpatitzants de Vox fos molt dinàmica just abans dels comicis. Al llarg de l’extens flux de missatges analitzat, les investigadores detecten unes rutines consistents en què l’administrador del grup s’encarregava de compartir notícies i enllaços relacionats amb la campanya de Vox i amb temes que interessen els seus simpatitzants.

Entre els continguts difosos es va trobar molta informació enganyosa i manipulada que incitava a mantenir opinions contràries cap a moviments socials com el feminisme, la migració i l’independentisme. Això sí, la investigació no va trobar indicis de l’existència d‘«un moviment clarament organitzat» en aquests canals de difusió, sinó d’«una dinàmica generalitzada que facilita la viralització de continguts enganyosos i tendenciosos».

La publicació, apareguda a la Revista de Comunicació de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, repara igualment en les estratègies col·lectives desenvolupades pels simpatitzants de Vox per fer front als suposats rumors que afecten el seu partit, com ara la propagació d’una notícia falsa que al·ludia al fet que el partit no tenia prou fons per enviar paperetes a les cases. La instrucció donada als seguidors en aquest cas va ser la de respondre la gent equivocada amb un enllaç d’un tuit de Vox que desmentia l’esmentada informació.

En qualsevol cas, els «temes punters» que van centrar la majoria dels rumors detectats en els canals de Telegram examinats estaven relacionats amb qüestions que susciten opinions polaritzades, com l’avortament, la immigració o les armes. Segons el parer de les autores de l’estudi, un dels objectius perseguits era la mobilització i exaltació dels usuaris predisposats a pensar negativament de sectors contraris a través de missatges agressius, encara que distorsionin la realitat.

«Els receptors no arriben a ser conscients que estan sent influïts per la desinformació», detalla l’estudi, que conclou amb diverses advertències sobre el «gran perill» que representa la gran quantitat de rumors difosos en els canals de missatgeria.