L’Exèrcit dels Estats Units va reconèixer ahir haver matat «per error» deu civils, entre ells set nens, en l’últim atac amb un dron llançat a Kabul el passat 29 d’agost. «És improbable que el vehicle i els que van morir tinguessin alguna relació amb l’Estat Islàmic Jorasán», el grup gihadista que opera al país centreasiàtic, va explicar el general Kenneth McKenzie, cap de les forces nord-americnes a l’Afganistan abans de la retirada.

Els Estats Units van informar llavors que havien llançat una operació aèria amb drons contra «múltiples terroristes suïcides» que, segons el Pentàgon, suposaven una «amenaça imminent», ja que es dirigien en un vehicle cap a l’aeroport de la capital afganesa per seguir estenent el caos. En el comunicat es va dir que l’operatiu militar nord-americà havia produït «importants explosions secundàries», el que indicaria que el vehicle anava carregat amb una quantitat substancial de material explosiu.

En un altre ordre de coses, el Consell de Seguretat de l’ONU va renovar ahir durant sis mesos la seva missió política a l’Afganistan (Manua) en una resolució que reclama també als talibans un «govern inclusiu i representatiu» i participació de les dones en la vida social. El text va ser redactat per Estònia i Noruega, país que va celebrar el «missatge unit» que el Consell envia a l’Afganistan. A l’agost, una resolució de Consell de Seguretat que demanava la llibertat de moviment per als afganesos que desitgessin abandonar el país només va aconseguir 13 vots, ja que Rússia i la Xina es van abstenir.

En el seu últim document, el Consell de Seguretat destaca el «paper important que l’Organització de Nacions Unides seguirà exercint en la promoció de la pau i l’estabilitat a l’Afganistan». La resolució reconeix així mateix «la necessitat d’augmentar els esforços per a proporcionar una ajuda humanitària a l’Afganistan» i destaca la «importància de la lluita contra el terrorisme» al país.

Reunió a Atenes

Per altra banda, Europa ha de cooperar per aturar els fluxos migratoris i evitar una nova crisi de refugiats. Així ho van pactar els líders de tots els països mediterranis de la Unió Europea, que es van reunir ahir a Atenes.

Després de la conquesta talibana a l’Afganistan, Europa -i sobretot el sud del continent- viu en suspens a l’espera d’una nova onada migratòria que podria arribar en els propers mesos. «Des d’Espanya hem defensat sempre reforçar la dimensió exterior de la migració, amb els països d’origen i de trànsit, per evitar aquests fluxos migratoris tan intensos que hem rebut i podem rebre en els propers mesos i anys», va explicar el president espanyol, Pedro Sánchez, en la roda de premsa posterior a la reunió, en què van participar, també, la presidenta de la Comissió Europea i els líders de França, Portugal, Itàlia, Grècia, Malta, Xipre, Eslovènia i Croàcia. Aquesta ha estat la primera vegada que aquests dos últims països han participat en la cimera, la EUMED.