Dissabte passat eren 2.500 persones. Dijous al matí, unes 8.400. Quan va caure la nit eren ja més de 10.500, i altres, les autoritats ho donen per fet, seguiran arribant -ahir la xifra va superar ja els 12.000-. S’amunteguen sota un pont internacional que uneix sobre el Río Grande la localitat texana de Del Río amb la mexicana d’Acuña en condicions miserables: sobre la terra polsegosa que fa de matalàs, patint temperatures que arriben als 37 graus centígrads, amb només 22 banys portàtils però sense aigua i pràcticament sense menjar. Són en la seva majoria, prop del 70%, haitians, però també hi ha veneçolans, cubans, nicaragüencs, hondurenys... I són els protagonistes de l’última emergència humanitària a la frontera dels Estats Units.
La situació ha desbordat les autoritats i responsables fronterers locals i del país i també les organitzacions civils que ajuden immigrants i refugiats. I per a Washington, que a hores d’ara ha de gestionar l’acollida i assentament de més de 60.000 evacuats de l’Afganistan, el que passa a Texas obre un nou capítol en la crisi migratòria que afronta el president Joe Biden. Sota la seva administració a l’agost es van registrar més de 200.000 detencions per creuaments de la frontera sense papers, el nombre més alt en les dues últimes dècades i que eleva a més d’1,5 milions els creuaments durant l’últim any fiscal.
El que passa a Texas obre, també, un altre episodi de les guerres polítiques per la immigració als EUA, amb els republicans usant aquesta última crisi tant com a arma d’atac a Biden com per rellançar sense embuts el discurs xenòfob.
Una crisi intensificada
En els últims 11 mesos gairebé 30.000 haitians havien arribat per la frontera sud als EUA, incloent alguns que van sortir del país després del terratrèmol de 2010 i que han format famílies al Brasil i altres països de Llatinoamèrica, amb les que ara emprenen el perillós viatge al nord. Aquesta migració es va intensificar després de l’assassinat del president al juliol i un altre terratrèmol de magnitud 7,2 a l’agost que va colpejar la ja assotada illa, dos esdeveniments després dels quals l’Administració Biden, que ha estès l’estatus de protecció temporal per als haitians, va frenar els vols de deportació a Haití, tot i que planeja reiniciar-los dilluns. La idea és desincentivar altres haitians a creuar la frontera, però de moment l’arribada d’aquests migrants a Del Río és una realitat.
