El ple del Senat ha aprovat aquest dimecres l'admissió a tràmit d'una iniciativa del portaveu de Junts, Josep Lluis Cleries, per ampliar l'ús del català, gallec i euskera a la cambra. L'admissió ha comptat amb el vot a favor del PSOE, ERC, Junts, PNB i l'Esquerra Confederal, entre altres, que s'han imposat per 149 vots a favor, 105 en contra (PP, Vox, Cs i part del Mixt) i 4 abstencions (part del Mixt). La iniciativa, que inicia ara la seva tramitació parlamentària, proposa que es pugui utilitzar les llengües cooficials a totes les activitats parlamentàries del Senat, i no com ara, que només es permetia en mocions, però no a les preguntes al govern espanyol, ni a les proposicions de llei, ni a les intervencions en comissió.
La senadora del PP, Alícia Sánchez Camacho s'ha confós dient que el poeta valencià Ausiàs March era gallec i l'escriptor mallorquí Ramon Llull era menorquí. La catalana ha pres la paraula per justificar el 'no' del seu partit, "perquè les llengües no són patrimoni dels nacionalistes, són patrimoni de tots els espanyols", i "ni Ausiàs March, gallec, ni Ramon Llull, menorquí, ni Àngel Guimerà, ni Eugeni d'Ors, ni Jacint Verdaguer, ni Joan Maragall, ni Rosalía de Castro són patrimoni dels nacionalistes: són patrimoni de tots els espanyols perquè signifiquen la riquesa cultural i lingüística d'una Espanya plural i diversa que estimem tots els espanyols".
El portaveu de Junts, Josep Lluís Cleries, ha afirmat que la iniciativa "no va contra res ni contra ningú", sinó a favor de totes les llengües, perquè "l'important és que tinguin un ús efectiu i reconegut" i que actuïn "en igualtat de condicions" per erradicar "determinats supremacismes". Normalitzar l'ús del català, el gallec o l'euskera, ha dit "mai es pot considerar un malbaratament de recursos". "Si aquesta cambra és realment territorial, permetin que cadascú es pugui expressar en la seva pròpia llengua", ha dit.
