La colada de lava que amenaça de sepultar sota els seus piroclasts i cendres habitatges, col·legis, esglésies i cultius estarà durant molt de temps avançant -tant com segueixi actiu el volcà-, però ho farà a molt poca velocitat. La colada havia recorregut ahir a la nit, en els quatre dies d’erupció, 3,6 quilòmetres dels 6,5 que mesura la vessant des del punt en què va fer erupció el volcà fins al mar. Ahir va arribar fins a la rotonda de la carretera general que fins ara era el punt que connectava els petits barris pesquers de Puerto Naos, El Remo i La Bombilla amb la resta de l’illa. El volcà seguirà expulsant els milions de metres cúbics de lava que alberga en el seu interior almenys fins a mitjans de novembre, segons preveuen els investigadors de l’Institut volcanològic de Canàries (Involcan), encara que podria arribar a estar en actiu més de 84 dies.
Els científics han realitzat aquesta estimació utilitzant les dades conegudes sobre la durada de les erupcions històriques ocorregudes a l’illa de La Palma, tot i que assenyalen que la pregunta «és molt difícil de respondre». I és que, en les vuit erupcions històriques conegudes a l’illa, hi ha hagut de tot. «El Teneguía va ser el volcà que menys temps va estar en erupció, un total de 24 dies», recorda Vicente Soler, vulcanòleg de l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (IPNA-CSIC), que adverteix que la que va estar més temps ho va fer durant tres mesos i va ser la de Tahuya, que va ocórrer el 1581.
La gran colada de lava, que arrasa al seu pas el que troba, s’ha expandit tant per l’extensa plana d’aquesta zona de l’oest de la Palma -supera els 500 metres d’ample-, que només aconsegueix avançar uns metres cada jornada. Aquestes circumstàncies han portat els científics a replantejar-se si finalment la lava arribarà al mar. L’arribada a l’oceà podria ser un altre dels moments claus de l’erupció, atès que, la diferència de temperatura entre l’aigua del mar (23 graus) i la de la lava que ha passat diversos dies a la intempèrie (800 graus) generarà l’evaporació de tota l’aigua i provocarà grans núvols blancs amb alt contingut en sals i tòxiques. El catedràtic en Geologia de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC) José Mangas destaca que, si continua el pas pels llocs previstos, és possible que fins i tot formi una «cascada de lava», perquè caurà en algun lloc dels 4.000 metres de penya-segats que es troben entre la platja del Guirre i el port de Tazacorte.
Cada vegada més viscosa
Com va explicar el director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende, la colada no s’aturarà, però avançarà «lentament» a causa que la seva viscositat ha anat en augment i al fet que hi ha «determinats forats naturals» que està omplint al seu pas. Encara que ho fa sense pressa, al seu pas, la lava ha demostrat que és «imparable» i no es pot canviar la seva direcció, malgrat l’esforç realitzat per alguns dels bombers desplaçats a l’illa per intentar canalitzar el seu pas. «És un volcà estrombolià de llibre», recalca el catedràtic en Geologia José Mangas, que recorda que aquest fenomen natural no ha fet més que començar.
L’expert recorda que un volcà és com «un ésser viu» que té una fase de naixement, una altra de creixement i finalment una mort. El de Cumbre Vieja tot just acaba de veure la llum i, en el seu desenvolupament, patirà nous canvis i fases que, com destaca Mangas, estan àmpliament descrites en la literatura científica. Per entendre el temps que encara li queda de vida, Mangas fa referència a la mida del con volcànic que s’ha format al voltant de la boca principal que a dia d’avui es calcula que fa entre 10 i 20 metres d’alt. «A les Canàries el normal és que els cons mesurin entre 150 i 300 metres», destaca Mangas.
A partir d’ara, el volcà arriba a una nova fase, una mica més estable, encara que això no signifiqui que sigui menys perillosa. «S’obriran nous punts d’emissió als costats del con i altres boques s’aniran tancant i reobrint», assenyala Domínguez. En definitiva, la seva evolució serà lenta, ja que el con que està formant al seu voltant tindrà fases de creixement i altres de destrucció, cada vegada que perdi estabilitat, per després tornar-se a reconstruir amb el magma que segueixi emanant cap a la superfície. També podrà patir fases més explosives, com la de la nit de dimarts.
