«Si els alemanys volen votar conservador en aquesta elecció, llavors ho han de fer per l’SPD», diu Andreas Bauswesein, alcalde socialdemòcrata d’Erfurt, capital del petit, però políticament rellevant estat federat de Turíngia, a l’est del país. Bauswesein sap què és guanyar eleccions: porta sent alcalde d’Erfurt des de 2006 i com a expresident de la federació regional de l’SPD, coneix bé els secrets del seu partit. La seva argumentació es basa en la següent premissa: que l’SPD lideri des de fa setmanes les enquestes per a les eleccions federals de diumenge no respon tant a una decisió de l’electorat en favor del programa del seu partit, sinó a un vot de confiança per «allò conegut».

El candidat socialdemòcrata, Olaf Scholz, és un polític de llarga trajectòria que s’ha generat una imatge de gestor fiable i eficaç a l’ombra de l’indiscutible lideratge d’Angela Merkel. Scholz és ministre federal de Finances i vicecanceller des de 2018 a la tercera Gran Coalició (conservadors i socialdemòcrates) de l’era Merkel que ja s’acaba. L’adéu polític de la cancellera comença a notar-se en el tauler polític alemany fins i tot abans de la seva marxa. I el gran beneficiat es diu Scholz.

L’actual lideratge socialdemòcrata en les enquestes podria generar el miratge que l’SPD ha solucionat la seva crisi d’identitat i existencial que arrossega des de fa anys. Res més lluny de la realitat: si l’SPD acaba guanyant els comicis de diumenge, molt probablement ho farà amb un resultat allunyat del 30% dels vots i a pocs punts de la unió conservadora de la CDU-CSU, que també pateix una seriosa crisi de lideratge amb l’adéu de Merkel.

Es podria dir, per tant, que Scholz podria convertir-se en el pròxim canceller federal d’Alemanya malgrat el seu partit, que segueix mancat de credibilitat davant l’electorat alemany. El candidat socialdemòcrata gaudeix dels millors nivells de popularitat entre les figures que van iniciar la campanya amb la possibilitat d’arribar a la cancelleria, un tercet que es completa amb el democristià Armin Laschet i la verda Annalena Baerbock. Aquesta solidesa de Scholz -el candidat més merkelià dels tres- ha tornat l’SPD a la lluita per la cancelleria, quan les enquestes i els analistes ho descartaven fa només tres mesos. El vicecanceller ofereix un perfil sense carisma, avorrit i que promet poques sorpreses en la gestió del país. Aquestes són les condicions ideals per a una transició sense sobresalts cap al postmerkelisme.

Errors i escàndols

Però el perfil merkelià de Scholz no és l’única raó de la tornada socialdemòcrata a la contesa per ocupar la cancelleria federal. Els errors comesos per Laschet -que ha dilapidat 10 punts en intenció de vot en la fase clau de campanya- i per l’ecoliberal Baerbock -que també ha hagut d’afrontar una campanya de desgast públic protagonitzada per mitjans conservadors- ha deixat via lliure a Scholz, l’equip del qual ha apostat per una estratègia defensiva.

El flanc més feble del candidat socialdemòcrata són els diversos escàndols registrats en el ministeri de Finances al llarg dels últims anys: el cas Cum-Ex -que apunta a la pèrdua de milers de milions d’euros en impostos per a les arques de l’Estat alemany a causa de l’enginyeria financera de grans empreses- i el de Wirecard -l’enfonsament d’una empresa alemanya de pagaments digitals que ha deixat un forat de diversos milers de milions d’euros- assenyalen Scholz.