La muntanya de Todoque és l’últim obstacle que hauria de superar la lava per arribar sense problemes a algun punt dels 4.000 metres de penya-segats que es troben entre la Platja del Guirre i el Port de Tazacorte, a l’oest de l’illa de La Palma. No obstant això, una simulació realitzada per un grup d’investigació de la Universitat de la Laguna (ULL) i utilitzada activament pel Consell de La Palma per fer el seguiment de les llengües de lava, mostra que és probable que finalment sigui aquesta muntanya -de 320 metres d’altitud- la que s’interposi entre el mar i les colades de lava a centenars de graus de temperatura, alentint encara més el seu pas i evitant que caigui a la costa.

«Les primeres simulacions mostraven que arribaria al mar, però, a mesura que la colada ha guanyat gruix, ha perdut també força per avançar», assenyala Nerea Martín, investigadora predoctoral de la Càtedra de Riscos de Desastres i Ciutats Resilients de la ULL, els treballs de final de grau i de màster de la qual tracten sobre la vulcanologia de La Palma. A hores d’ara, com va confirmar María José Blanco, directora de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) a les Canàries, la colada de lava ja mesura en alguns punts 12 metres d’altura. Amb aquesta nova informació, els científics que havien previst la velocitat de la colada amb una mitjana de tres metres, han augmentat fins als vuit metres de mitjana la seva grandària. A hores d’ara, la velocitat de la colada principal, que mesura uns 500 metres d’ample, és de quatre metres per hora. I és que, com més ampla és la colada, més espessa i lenta esdevé.

Cal recordar que diumenge, quan el volcà va entrar en erupció, corria vessant avall a quatre quilòmetres per hora, una xifra que es va reduir fins a 700 metres per hora dilluns i que dimarts passat amb prou feines era de 120 metres per hora. En els últims dies, després d’arrasar més de 300 cases, gairebé no s’ha mogut uns metres de l’entrada de Todoque. La realitat ha reforçat les prediccions que aquest grup de recerca està realitzant a través del programari lliure Q-Lava. «Estem realitzant prediccions diàries», explica Jaime Pacheco, geògraf de la mateixa càtedra de la ULL, que assenyala que, amb aquest seguiment, s’està ajudant el Cabildo de La Palma i Protecció Civil a saber com pot seguir avançant la crisi volcànica.

En tot cas, la lava encara podria arribar al mar, però en els models actuals el que arribaria a la costa oest de La Palma seria una fina colada. Aquesta estimació és de gran importància, atès que l’arribada a l’oceà podria ser un altre dels moments claus de la crisi volcànica. La diferència de temperatura entre l’aigua del mar (23 graus) i la de la lava que ha passat diversos dies a la intempèrie (800 graus) generarà l’evaporació de tota l’aigua provocant grans núvols blancs amb alt contingut en sals i tòxiques. A partir d’aquí, el que pugui passar, de moment, es basa en teories. Una d’elles és l’ínfima possibilitat que creï pluja àcida.

Visita reial

La jornada d’ahir a La Palma es va iniciar amb la visita dels Reis d’Espanya. En la seva breu estada, els monarques van mostrar empatia i compromís per possibilitar que els damnificats per l’avanç de la lava puguin «reconstruir la seva vida», va dir Felip VI al seu pas per La Laguna, barri de Los Llanos de Aridane que ha estat desallotjat. Els Reis, flanquejats pel president del Govern, Pedro Sánchez; Fernando Grande-Marlaska, ministre d’Interior, i Ángel Víctor Torres, president de l’executiu canari, van mostrar el seu afecte a la societat palmera.