Catàstrofe total. Aquestes dues paraules ressonen al compàs dels rugits del volcà de La Palma als caps dels agricultors illencs, impotents i desolats al veure com la lava devora vinyes, plantacions d’alvocats i les plataneres que proveeixen els fruiters tropicals de tot Europa. La cendra volcànica empitjora encara més el panorama en caure implacable sobre les plantes que asfixia sense pietat. Ni els ‘fills’ de les plataneres, capaces d’aguantar sense aigua durant mesos i germen de les pròximes collites, se salven de la fam destructora d’aquesta erupció. Un eixordador bramul de les entranyes de la terra esborra des de diumenge passat per sempre el mapa de la Isla Bonita.

Es tracta del volcà «més agressiu que ha patit les Canàries en els últims cinc-cents anys, només comparable al de Timanfaya (Lanzarote), però molt més destructiu», afirma sense dubtar-ho Wladimiro Rodríguez, doctor en Geografia per la Universitat de La Laguna i tota una autoritat en el camp de l’agricultura canària que viu a La Palma la seva tercera crisi volcànica. A la de San Juan, el 1949, la va succeir la del Teneguía, el 1971, que amb prou feines va provocar danys. Un espectacle per als palmers que no va afectar zones poblades com passa durant aquests dies negres.

«Una llàstima» després d’anys d’ardu treball, murmuren els agricultors a l’observar aquesta terra fèrtil des de la dècada de 1950, coberta ara per fins a 12 metres d’espessor de magma que ho arrasa tot. «Senyor, protegeix-nos», diu Enrique Luis Larroque, empresari plataner i hoteler de Tazacorte, el municipi amb més hores de sol a l’any d’Europa, a l’oest de l’illa, mentre resa perquè la lava al seu infernal recorregut des de Cumbre Vieja fins al mar afecti el menys possible les conduccions d’aigua de les finques que esquitxen el paisatge palmer i que han aconseguit sobreviure, de moment, al voraç volcà de Cabeza Vaca.

L’esperança està precisament en els ‘fills’ d’aquestes mates de plàtan que ara es recollien al sud de l’illa i que sempre es fan servir per a la collita de l’any següent. I de l’afany que es posi a tornar el regadiu a les plantacions envoltades de magma fumejant, que ha tallat el flux d’aigua que brolla del barranc de Las Angustias, procedent de la caldera de Taburiente, cap al sud. La Palma no té aigua de qualitat en pous i galeries. Els conductes estan sepultats, malmesos o tancats per precaució en vista de la ferocitat del volcà.

«Bombant aigua des de la zona de la vall d’Aridane, de la bassa de Dos Pinos, per la serralada dorsal de l’illa, darrere d’on es troba el volcà, a gairebé mil metres d’altitud, es podria portar l’aigua fins a Las Hoyas i Puerto Naos», proposa Wladimiro Rodríguez.

Una altra solució, apunta, passaria per canalitzar aigua des del municipi del nord de Barlovento, al de Fuencaliente, al sud, mitjançant tuberies elevades gegants que haurien de travessar l’Illa més de 20 quilòmetres. El temps apressa «i no sembla que aquesta sigui la millor recepta» per conservar els ‘platanitos’, reconeix el professor mentre certifica que l’illa ha quedat partida entre el que deixa la lava al nord i el que ha quedat al sud. Una cicatriu per a tota la vida que va d’est a oest.

A la franja del sud de la Isla Bonita es produeix el 20 per cent del plàtan palmer, des de la zona costanera d’El Remo a Las Hoyas.

Vinyes de malvasia i alvocats

Les vinyes de la dolça malvasia i els verds alvocats, plantats en cotes més altes que les de les plataneres i pròximes a les boques del volcà, han quedat sepultats per sempre, juntament amb centenars de cases, horts de patates i altres productes dels rebostos familiars dels palmers.

No obstant, els ‘platanitos’ són capaços de resistir l’estrès hídric i alimentar-se de les seves agonitzants ‘mares’ durant mesos. Per les finques enterrades pel magma, ja no es pot fer res. Les que quedin aïllades sense aigua, tot i que a punt de la mort, es podrien recuperar amb el temps gràcies a aquests ‘fills’ de les pinyes dels plàtans, que en tot cas necessitarien reg amb urgència.

«Ja fa dies que no podem recollir», afirma l’Antonio Luis, gerent dels productors d’Europlátano, en la seva defensa pels més de 600 agricultors que li venen el seu fruit i que des que va començar l’erupció ja han perdut més de 600.000 quilos de plàtans.

Sense recollir ni poder regar, la cosa es posarà més que lletja a partir de la tercera setmana d’aturada agrícola que ara empitjora amb el vent que porta incessant la cendra a les plataneres. En tres setmanes, els danys de les plantacions afectaran el 10 per cent de la producció. Si la crisi es prolonga dos mesos, la collita serà «irrecuperable» per molt que es mimi els ‘fills’ de les plataneres, afegeix Luis.

Aquests ‘platanitos’ viuen del reservori que hi ha dins de la planta mare, de la seva saba, però també s’aniran assecant» i la seva capacitat de reacció en minvarà la futura producció i la qualitat. «La planta pot aguantar mesos, però no serà rendible», diu el Luis.

Una pinya de plàtan sana porta una mitjana de 38 quilos de plàtan i cada peça pesa entre 120 i 15 grams, explica. L’estrès hídric reduirà tant la quantitat com la qualitat del fruit, que deixarà de ser atractiu per al consumidor.

El plàtan necessita fins a 10.000 metres cúbics d’aigua per hectàrea cultivada, de la qual surten 70.000 quilos de plàtans, per sobreviure, uns 300 litres per quilo de fruita. «Es pot reduir una mica aquesta quantitat per mantenir els ‘fills’, però hi ha poc marge», afirmen els agricultors, acostumats a tallar a la setmana fins a un milió de quilos de plataneres durant l’època de recol·lecció: a primavera i estiu al nord de l’illa i a principis de tardor fins al gener, al sud.

Un volcà d’hortes fèrtils

El 35 per cent dels plàtans de les Canàries es produeixen a La Palma, on resideixen el 50 per cent dels plataners de l’arxipèlag. Gran part de les cases que devora aquest volcà pertanyen precisament a aquests agricultors que amb immens esforç han transformat un volcà en una terra d’hortes fèrtils.

De la collita d’aquest any, uns vuit milions de tones, ja s’espera poc fruit pels danys que ara provoca a més en les plantes ‘salvades’ el núvol de cendra i diòxid de sofre.

«Aquesta cendra ja cobreix amb una capa de 10 centímetres les fulles dels cultius», afirma Antonio Luis, «cosa que impedeix la fotosíntesi i podreix la planta», diu, mentre avisa que l’assegurança dels agricultors no cobreix pèrdues produïdes per volcans. «Un gran desastre», afirma afligit el Luis, disposat a no deixar-se vèncer pel desànim que provoquen els terrabastalls, flames i cendres del volcà per lluitar per aconseguir que els agricultors comptin amb un sistema d’ertos similar a l’aplicat pel Govern central durant el coronavirus. «Ni recollim, ni empaquetem i la gent ha de menjar», diu combatiu. 

La situació és molt complicada en aquesta illa de gent gran que en molts casos van emigrar a Veneçuela o a Cuba i a la tornada, als anys 50, amb els estalvis de la dura tasca en «les amèriques» i el treball de tota la seva vida, van cultivar una terra fins aleshores àrida per convertir-la en un verger pròsper de cultius tropicals i tabac.

«Senyor, protegeix-nos», afirma Larroque en un mantra implorant per calmar els nervis de qui no sap què passarà, ni tan sols quin serà el recorregut que triï en el seu camí de destrucció aquest bonic però infernal volcà de La Palma.