Quatre mandats al capavant d’Alemanya en alguns dels moments de major crisi de les últimes dues dècades i dues presidències del Consell de la Unió Europea plenes de decisions dures amb les quals s’ha mostrat ferma i fidel als seus valors han provocat que la cancellera alemanya, Angela Merkel, sigui considerada com una de les polítiques més influents del segle. Amb un estil sobri, sense estridències i de consens, s’ha convertit durant aquests 16 anys de mandat en una líder indiscutible amb suports, no només en el seu partit, sinó en tot l’espectre polític. Merkel deixa ara, per decisió pròpia, una vacant difícil de cobrir al capdavant del país germànic després de decidir no concórrer a les eleccions.

«Merkel ha sabut generar consens en un món polític dominat per homes i personalitats fortes i aclaparadores. Sempre ha treballat les relacions de manera discreta, prenent distància de les decisions i buscant sortides amb el major suport possible», explica Cristina Manzano, directora d’Esglobal . «Sempre va defensar els seus principis per sobre de les circumstàncies. I això, tot i que està molt devaluat en la política, la ciutadania ho valora», afegeix Manzano. Un dels casos més clars en què Merkel va mostrar valors va ser durant la crisi dels refugiats de 2015. La cancellera, tot i ser conscient dels problemes i dificultats que aquesta decisió podia comportar, va obrir les fronteres i mai s’ha penedit d’això.

Aquesta forma de fer política, que alguns analistes consideren com a més «femenina», ha estat des del principi un dels actius de Merkel. «La cancellera ha usat sempre un estil menys agressiu de liderar i això hauria de ser un exemple que s’estengués en un món polític dominat per la testosterona. Merkel ha estat un exemple sense treballar directament sobre el feminisme», explica.

«El seu poder ha estat no només a nivell nacional, sinó transnacional perquè ha governat fermament en moments clau per als països europeus», explica Verónica Fumanal, politòloga i presidenta de l’Associació de Comunicació política. Merkel estava al capdavant de la presidència del Consell Europeu durant la crisi de 2008 i va impulsar una de les polítiques més discutides de la mandatària com va ser l’«austericidi» europeu, així com ho va ser anys després de l’obertura de fronteres durant crisi dels refugiats.