Les primeres eleccions alemanyes de l’era postMerkel van complir amb el que prometien les enquestes electorals de les últimes setmanes: fragmentació del vot, resultats semblants entre socialdemòcrates de l’SPD i conservadors de la CDU-CSU, i més inestabilitat política a causa de les difícils negociacions que afrontarà el guanyador per formar un govern de coalició en els propers mesos. Els resultats preliminars donaven un tomb cap a l’esquerra. Només falta saber si serà suficient perquè l’SPD agafi la batuta en la formació del nou Executiu.

Ningú no pot governar sol. La unió conservadora CDU-CSU, la formació de Merkel, hauria obtingut el pitjor resultat de la seva història: al voltant del 24% dels vots, segons l’escrutini parcial donat a conèixer pels canals públics ZDF i ARD abans del tancament d’aquesta edició. Aquest percentatge suposaria una pèrdua propera als 8 punts respecte les eleccions federals del 2017. El resultat és un cop electoral sense pal·liatius que el secretari general democristià, Paul Zemiak, no va dubtar a qualificar d’«amarg» en la primera intervenció d’un representant del partit a la nit electoral.

La patacada conservadora permetria als socialdemòcrates recuperar cert pes electoral sense aconseguir una victòria tan clara com la que pretenien: l’SPD fregaria el 26% dels vots i guanyaria quatre punts respecte els seus pitjors resultats històrics del 2017. Els socialdemòcrates es quedarien lluny d’aconseguir, però, una distància clara per assegurar-se el lideratge del pròxim govern federal, que haurà de ser per obligació una coalició i, molt probablement, un tripartit. Aquest desenllaç tan ajustat podria portar l’SPD a l’oposició tot i guanyar aquestes eleccions si els conservadors són capaços de teixir una majoria parlamentària.

Els Verds seran el tercer partit del proper Bundestag. Amb gairebé el 15% dels vots, els ecoliberals millorarien al voltant de sis punts respecte els últims comicis federals. El partit ecologista es quedaria lluny de poder liderar el proper Govern, tal com ho van arribar a apuntar algunes enquestes a mitjans d’abril. No obstant això, serà clau per a la formació de la coalició que socialdemòcrates i democristians pretenen liderar, com van deixar clar tant el candidat democristià, Armin Laschet, com el socialdemòcrata, Olaf Scholz.

«Posarem tot de la nostra part per formar un govern federal sota la direcció de la CDU-CSU», va dir Laschet després de reconèixer el mal resultat per l’absència de Merkel a la candidatura. «Els electors han decidit que l’SPD creixi i això és un èxit enorme. I això també vol dir que volen que Olaf Scholz sigui el nom del proper canceller d’aquesta república», va respondre el candidat socialdemòcrata des de la seu del partit a Berlín.

Els liberals de l’FDP també podrien ser fonamentals per al pròxim Govern: el partit liderat per Christian Lindner milloraria lleugerament i es col·locaria per sobre de l’11% per convertir-se així en una de les claus si l’SPD i la CDU-CSU donen l’esquena a la repetició de la Gran Coalició, una fórmula molt desgastada per haver governat en tres de les últimes quatre legislatures. «El centre polític s’enforteix i els extrems es debiliten», va dir Lindner. La gran línia vermella per formar govern de l’FDP és no augmentar impostos, com pretenen els socialdemòcrates i Els Verds per a grans fortunes i empreses.

La ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AFD) serà el quart partit del parlament federal. Després de ser la sensació electoral del 2017, quan van aconseguir ser la tercera força amb el 12,6% dels vots, els ultres perdrien al voltant de dos punts, però aconseguirien quedar per sobre dels deu. Aquest resultat confirma la consolidació del partit.

Die Linke, el partit més a l’esquerra de l’arc parlamentari alemany, perdria quatre punts i es quedaria al llindar del 5% que permet entrar al Parlament. A l’hora de tancar aquesta edició, no estava clar si aconseguiria tenir finalment representació parlamentària.

Possibles coalicions

El pèssim resultat de Die Linke descarta gairebé del tot una possible coalició de centre-esquerra entre els socialdemòcrates, Els Verds i els postcomunistes. Alemanya veurà molt probablement la formació d’una Coalició Semàfor (SPD, Verds i FDP) o d’una Coalició Kenya (CDU-CSU, Verds i liberals).