L'escassetat de proveïment de carburant al Regne Unit es prolongarà encara diversos dies, però la situació «millora» i «s’està estabilitzant», segons paraules del primer ministre, Boris Johnson, en les primeres declaracions des que va començar la crisi. «Estem començant a veure una millora. Gent de la indústria està dient que el subministrament comença a normalitzar-se», va afirmar. Johnson va assenyalar que cal «simpatitzar amb la gent» i «entendre la frustració i fúria», dels qui estan fent llargues cues a les gasolineres, però va demanar als ciutadans «que segueixin amb la seva vida com sempre i omplin el dipòsit quan el necessitin, i les coses començaran a millorar».
Des del Govern, s’ha insistit que la crisi és provocada pel pànic dels ciutadans i no per la falta de camioners. La forta demanda ha generat una pujada de preus. El de la gasolina es troba en el seu nivell més alt dels últims vuit anys. El Partit Laborista va acusar el Govern de mala planificació i va intentar carregar la responsabilitat al públic en una estratègia que, segons el diputo Luke Pollard, consisteix a «negar el problema. No tenir un pla per al problema. Tirar la culpa del problema al públic. Tirar la culpa a uns altres i després cridar a l'Exèrcit. És completa incompetència».
Desplegament insuficient
Efectius de l’Exèrcit, uns 150 homes, estan preparats per a intervenir després que el Govern sol·licités formalment la seva mobilització. El dimarts, les autoritats encara no havien donat l’ordre d'asseure al volant els soldats i Johnson no va fer cap referència a l'assumpte. El desplegament, en tot cas, si arriba a realitzar-se, és clarament insuficient per acabar amb el desproveïment. La impressió és que el Govern està esperant que la situació es resolgui sola, quan el consum descendeixi a nivells normals.
La seva esperança és que al cap de setmana la situació ja hagi millorat. Diumenge que ve comença la conferència anual del Partit Conservador. És el moment dels discursos, els aplaudiments i les ovacions per a Johnson, molt més popular entre la militància «Tory» que entre la resta dels britànics. El primer ministre no vol que la posada en escena es vegi aclaparada per les llargues files de cotxes que volen omplir el dipòsit.
L’economia global, d’acord amb el primer ministre, està augmentant enormement la demanda de gas i de camioners a tot el món. «El que vull fer és assegurar tots els preparatius necessaris per a arribar a Nadal i més enllà, no només en el subministrament de gasolina, sinó en totes les parts de la cadena de distribució». Fonts del sector van confirmar que per primera vegada des de després del cap de setmana la demanda de gasolina i dièsel ha baixat, si bé encara es troba molt per sobre dels nivells normals.
Segons xifres oficials, el dimarts hi havia carburant en el 16% de les gasolineres del país. El ministre de Transports Grant Shapps, també entreveu «les primeres temptatives d’estabilització dels dipòsits en els assortidors, malgrat que això encara no es reflecteix en les cues. Però és la primera vegada que veiem més combustible en les gasolineres».
Pacients en perill
Johnson va rebutjar la possibilitat de designar algunes gasolineres per a ús exclusiu de sanitaris i treballadors essencials, perquè «la situació està millorant». L’Associació de Metges Britànics (BMA) ha advertit que la salut dels pacients està en perill pels problemes de proveïment de carburant. «No podem esperar dues o tres hores en una cua per a aconseguir gasolina quan tenim pacients per atendre», va declarar a Times Ràdio el doctor David Wrigley, vicepresident del consell directiu de BMA. «Estem en una situació crítica en la qual no sabem on pot aconseguir combustible la sanitat pública (NHS) i els treballadors socials. Fa falta posar en marxa un pla». Els sanitaris ja han hagut de cancel·lar cites de pacients de càncer i sessions d’hemodiàlisi.
El responsable laborista de Sanitat, Jon Ashworth, va advertir a la BBC que hi ha vides en perill. «No podem deixar abandonats als pacients desesperats i vulnerables sense la cura que mereixen». Els sindicats de l’ensenyament i de presons, així com els assistents socials, reclamen també un tracte prioritari. Aquesta va ser l’opció que ja va adoptar Tony Blair durant la crisi de carburant de l’any 2000.
