La lava expulsada pel volcà de Tajogaite ja ha arribat al mar. Les primeres colades van contactar amb l'oceà a les onze de la nit després d'un vertiginós descens en direcció a la costa de Tazacorte que va acabar al nord de Los Guirres, concretament, a la Playa del Perdido. El punt de trobada entre el foc i el salnitre es va produir a uns dos quilòmetres de la zona en la qual estaven confinades tres centenars de persones de San Borondón, Marina Alta, Marina Baja i La Condesa.
El material magmàtic va caure al mar des de la vora d'un penya-segat de cent metres d'altura. La foscor va impedir observar l'instant en el qual es van formar unes columnes de vapor –d'una alta toxicitat quan entren en contacte amb ulls i pell– que si van ser registrades pels científics de l'oceanogràfic Ramón Margalef. l'Institut Espanyol d'Oceanografia va emetre un primer comunicat en el qual ja apuntava que les colades havien generat un dipòsit en el fons marí d'una altura superior als 50 metres. Les autoritats han establert un perímetre de seguretat superior als 2,5 quilòmetres per a evitar possibles problemes respiratoris a les persones que hi entrin en contacte.
Abans que es produís l'arribada al mar, el magma havia avançat sense pausa durant tota la jornada. Al matí va generar un núvol tòxic en Los Llanos de Aridane que no va passar a més. El pitjor va venir quan va fosquejar. La deu de lava va sobrepassar la carretera de la costa i va deixar incomunicades a les localitats de Puerto de Naos, El Remo, La Bombilla i Los Guirres. Les gairebé 2.500 persones que resideixen en aquests punts havien estat desallotjades a l'inici d'aquesta crisi eruptiva.
Però a partir d'aquest moment va començar a augmentar de manera considerable, fins a aconseguir un rang de valors mitjans cap a les 19.00 hores i des de llavors es va mantenir estable. La xarxa d'estacions permanents GNSS de l'Illa mostra estabilitat en les deformacions.
Un "escenari" hawaià
El volcà de Tajogaite va prendre, després de reactivar-se dilluns passat a la tarda, l'aparença d'una estructura volcànica hawaiana en el seu destructiu avanç cap al litoral de Tazacorte. L'expulsió d'una enorme quantitat de magma groguenc, molt més fluid que en les jornades anteriors, va transformar la matinada del dimarts a la "Montaña Rajada" en les típiques imatges que ens han mostrat en televisió de les erupcions que es registren a les illes del Pacífic: rius incandescents que es desplacen arran de terra i sense grans sobresalts: lents, però implacables.
La degradació de color que ha experimentat el magma que surt de les entranyes del Tajogaite –del vermell intens dels primers moments de l'erupció, al taronja que va dominar moltes vetllades i a aquest groc– està associat amb la profunditat des de la qual flueix el material magmàtic, lava que ahir va continuar arrasant sense pietat extensions agràries i habitatges.
En les últimes hores, per exemple, aquesta riuada es va emportar per davant la Casa dels Cocq (El Paraíso), l'immoble que va sobreviure aïllat a la catàstrofe entre dues grans llengües de lava. A falta que es faci oficial el comunicat d'avui, el monstre de foc ha sepultat, de moment, 258 hectàrees, 686 edificacions i 22 quilòmetres de carreteres.
El magma que va brollar ahir arribava a la superfície en quantitats superiors a les jornades anteriors i en un estat líquid menys viscós. La seva sortida a dojo i a poca alçada (mai superen els 150 metres) és el que genera l'efecte hawaià. Els mesuraments termogràfics anotats pels científics van recollir unes temperatures que oscil·laven entre els 1.000 i 1.030 graus centígrads. A causa de les condicions que s'estan donant en els camps de lava, alguns amb un ample que superen els 500 metres, resulta cada vegada més difícil recollir les mostres a causa de la seva incandescència, la calor que desprenen i la seva grandària.
«Aquests rius de lava han remontat les estructures volcàniques que es van originar abans de l'aturada del dilluns i, fins i tot, han eixamplat la colada», precisa Stavros Meletlidis, geòleg adscrit a l'Institut Geògrafic Nacional (IGN), en referència a l'evolució d'una crisi que ahir al matí va desbordar alguna emergència, solucionada sobre la marxa sense necessitat que es produïssin ingressos hospitalaris.
Una d'aquestes incidències es va donar quan la lava va envair uns hivernacles en el barri del Pampillo, a Los Llanos de Aridane, i es va barrejar amb productes fertilitzants (fabricats amb amoníac i triclorur de bor). La crema de plàstics i fertilitzants va originar un gigantesc núvol tòxic que va obligar a activar els recursos de la Unitat de Riscos Químics de la UME.
Components de la Unitat Militar d'Emergències van participar en l'evacuació dels veïns que es trobaven en risc, després que fossin autoritzats a tornar a casa seva per a recollir els seus estris (15 minuts) davant la imminent arribada de l'allau.
Miguel Ángel Morcuende, director tècnic del Pla d'Emergència de Canàries (Pevolca), va dir que aquest núvol s'havia diluït «sense que provoqués cap risc» per les persones que es trobaven en la zona d'exclusió.
Tot i que la incidència a El Pampillo va quedar resolta en les primeres hores de la tarda, el Cabildo de la Palma va emetre un comunicat a través de les xarxes socials en el qual es recomanava als afectats que no sortissin de casa seva i que, només en cas de necessitat, fessin ús de màscares protectores.
A El Paraíso, un altre dels perímetres engolits per la lava, no se sap quants habitatges han quedat dempeus. El silenci és demolidor sobre un terreny on s'aprecien les colades que superen de llarg els 50 metres d'altura. Tot sembla una calcomania de l'erupció del Sant Joan (1949), un antecedent que va ampliar el municipi de Tazacorte un 10% –va guanyar 1,5 quilòmetres quadrats al mar– en favor d'un sector que avui està en el punt de mira del volcà. «Les plataneres es consumeixen com si fossin xiclets», precisa Alfredo Gutiérrez amb llàgrimes en els ulls en veure el grau de destrucció d'una colada que anava a tota velocitat en direcció a Los Guirres.
Podria estar "rearmant-se"
El Cumbre Vieja podria estar-se realimentant d'un reservori de lava més profund, com va succeir amb el volcà submarí d'El Hierro, apunta Carmen López, responsable d'alerta volcànica de l'Institut Geogràfic Nacional. L'experta creu que la sismicitat profunda localitzada a la zona de Fuencaliente, amb terratrèmols de magnituds d'entre 3.3 i 3.4 i a entre 11 i 145 quilòmetres de profunditat, indiquen un reajustament del reservori a l'escorça a mesura que el magma surt en forma de lava, cendres i piroclasts. L'IGN considera la possibilitat que el reservori més superficial s'estigui realimentant i que sota aquest pugui haver-n'hi un altre més profund.
L'Institut Geogràfic Nacional va localitzar ahir sis terratrèmols a la zona afectada per la reactivació volcànica de Tajogaite amb una magnitud màxima registrada de 2,9 (mbLg) en un moviment sísmic a 10 quilòmetres de profunditat. L'amplitud mitjana de tremor volcànic es va mantenir en valors molt baixos per a aquesta erupció fins a les 15.00 hores UTC del dilluns (17.00 hora peninsular, 16.00 hora canària) i pràcticament nuls entre les 15.00 i les 17.00 (19.00 hora peninsular, 18.00 hora canària) .
Però a partir d'aquest moment va començar a augmentar de manera considerable, fins a aconseguir un rang de valors mitjans cap a les 19.00 hores i des de llavors es va mantenir estable. La xarxa d'estacions permanents GNSS de l'Illa mostra estabilitat en les deformacions.
