Segona pena de presó en sis mesos per a Nicolas Sarkozy. El Tribunal de París va condemnar ahir l’expresident francès a un any d’empresonament ferm pel cas Bygmalion, encara que podrà complir aquest càstig amb un arrest domiciliari controlat amb un braçalet electrònic. Els magistrats el van trobar culpable d’un delicte de «finançament il·legal de campanya electoral» per haver gastat el doble del permès en la carrera cap a l’Elisi el 2012, en què va perdre davant el socialista François Hollande. Al març, Sarkozy ja havia estat condemnat per la trama de corrupció de les escoltes judicials. La jutge Caroline Viguier va assegurar que «Sarkozy era conscient del seu desafiament d’evitar sobrepassar el límit de la despesa» en la campanya i que «va ser advertit del risc d’això» per escrit. «No era la seva primera campanya i coneixia el dret», va destacar la magistrada. Segons ella, el llavors president tenia constància del cost excessiu de la seva activitat electoral i no va fer res per posar-hi remei.

La sentència considera que des de mitjans de març d’aquell any el llavors president i els seus col·laboradors més estrets van iniciar una trama de factures falses per desviar bona part de la despesa de la seva candidatura cap als comptes del seu partit, la Unió del Moviment Popular (UMP, rebatejat els Republicans el 2014). Així es volia evitar que la Comissió Electoral s’adonés que va gastar fins 42,7 milions -llavors el límit legal era de 22,5 milions- en una campanya espectacular amb grans mítings, al més pur estil nord-americà. Les factures van ser trossejades i falsificades per l’empresa de comunicació Bygmalion, encarregada d’organitzar els mítings i amb el nom de la qual es va batejar el cas.

A més de l’expresident, altres 13 acusats han estat jutjats. Entre ells hi havia estrets col·laboradors de Sarkozy, segones espases de la UMP i els dirigents de l’empresa Bygmalion. Tots han estat declarats culpables per un delicte de «complicitat en finançament il·legal». I també alguns d’ells per «falsificació», «complicitat de falsificació», «estafa» o «complicitat en estafa». Els magistrats han estat castigats amb penes d’entre dos i tres anys de presó, encara que compliran la part ferma amb una detenció al domicili i controlats amb un braçalet electrònic. Entre els condemnats amb una pena més important, hi ha Jérôme Lavrilleux, exdirector adjunt de campanya de l’aleshores president.