Pablo Casado va protagonitzar ahir a la plaça de toros de València el míting més espectacular de la seva història com a president del PP. En els tres anys i dos mesos que porta com a líder dels conservadors ha carregat amb el llast de la corrupció, ha mossegat la pols en enfonsar el seu partit fins als 66 escons i ha patit crisis internes greus com l'última viscuda amb Isabel Díaz Ayuso pel control del partit a Madrid. Els esdeveniments externs no han acompanyat a un dirigent que va agafar a la formació amb poca bateria després de la moció de censura. Aquest diumenge, però, els populars es van atrevir a tornar a un escenari icònic per a ells, el que es relaciona amb les majories absolutes de José María Aznar i Mariano Rajoy. El PP el va escollir per tancar la convenció nacional i va congregar més de 12.000 persones, entre les que van poder entrat a la plaça i les que es van haver de quedar fora per qüestions d'aforament.

Casado estava necessitat d’autoestima i ahir la va aconseguir. Va entrar a la plaça com sempre fan els líders en aquest tipus d'actes, com si fossin estrelles de rock. Va donar la volta a l'arena pel carreró per saludar a tothom abans entre crits de «president, president» i «guapo».

Durant aquesta setmana ha intuït que arribarà a la Moncloa, que «tornarà a treure a Espanya del pou per tercera vegada» i Ayuso ha assegurat davant de tot el partit que el seu «objectiu» és Madrid, com a mínim per ara.

«Aquí seguim, amb el partit unit com una pinya i fort com una roca, preparats per tornar a posar-nos el país a l'esquena, per rescatar als nostres compatriotes de la ruïna i per obrir un nou horitzó per a Espanya», va assegurar. En referència a Ciutadans, va dir que alguns partits van arribar per «substituir» i «s’han anat quedant pel camí». «El PP és molt PP i hem fet el correcte: primer oferint unitat i quan la van rebutjar, fent-la per la base», va continuar.

El cap de l'oposició va fer un discurs d'una hora en el qual va incloure picades d'ullet als votants de centre que se'n van anar al partit d'Inés Arrimadas i també als que van apostar per Vox. Els membres de la direcció del PP acostumen a destacar que, després del naixement d'aquests dos partits, i sobretot del d'ultradreta, Casado no pot tenir una sola veu. No pot semblar un moderat com el gallec Alberto Núñez Feijóo o l'andalús Juanma Moreno ni tenir un discurs més conservador com Ayuso. I en la intervenció d'ahir aquesta combinació de sensibilitats va quedar més clara que mai. Casado va llançar missatges a favor d’Europa, la identitat pròpia i els «socialdemòcrates defraudats amb el sanchismo» barrejant-los amb altres de duresa davant els independentistes («portarem a Puigdemont encara que haguem de viatjar fins a l’últim país d’Europa», va deixar anar), de denúncia pel suposat a l’«efecte crida» per acollir els immigrants d l’’Aquarius’ i l’anunci d’«un pla de reforç legal i institucional per garantir la unitat nacional».