Escàndol en el catolicisme francès. Uns 216.000 menors van ser agredits per sacerdots i religiosos a l’Església a França des de 1950. Aquesta és la principal i dramàtica conclusió de l’estudi de la Comissió Independent sobre els Abusos Sexuals a l’Església (Ciase), elaborat en dos anys i mig de treball. Sacerdots i religiosos van abusar de 216.000 menors a França entre 1950 i 2020. La xifra ascendiria a 330.000 si es té en compte als laics que van treballar en les institucions religioses, va precisar el president de la Ciase, Jean-Marc Sauvé. Un escàndol de pederàstia en el si del sacerdoci que ja havia sacsejat a Austràlia o els Estats Units, entre altres països. Però el cas francès destaca pel número tan elevat de víctimes i per ser reconegut en un informe realitzat per iniciativa del mateix estament catòlic. Els abusos van tenir un «caràcter sistèmic» i l’Església francesa va mantenir una «cruel indiferència» amb les víctimes, segons la comissió investigadora. «Vostès, membres de la comissió, tornen de l’infern», va dir durant la presentació de l’informe François Devaux, fundador de l’associació de víctimes La Parole Libérée, ja desapareguda, als 22 experts que es van submergir en el drama.

«Hem de reconèixer la responsabilitat de l’Església en el que va succeir en el passat (...). Va haver-hi faltes civils i penals pels autors d’aquestes agressions, també per part dels dirigents eclesiàstics que no ho van denunciar», va lamentar Sauvé. «L’Església no va saber veure, escoltar i adonar-se dels petits indicis, encara que va tenir coneixement del 4% d’aquestes agressions», va afegir. Dels 115.000 sacerdots o religiosos censats des de 1950 a França, va haver-hi «entre 2.900 i 3.200 pederastes», segons la Ciase. És a dir, prop del 3% dels religiosos van estar implicats, i el 80% de les víctimes van ser nois.

L’estament eclesiàstic francès, segons l’informe, no va començar a reaccionar fins a 2015. Llavors, va esclatar el cas del sacerdot Bernard Preynat que també va esquitxar al cardenal Barbarin, jutjat per presumptament haver silenciat aquestes agressions a menors. L’antic arquebisbe de Lió va dimitir al març de 2020 del seu càrrec de màxima autoritat de l’Església francesa, malgrat haver estat absolt pel Tribunal d’Apel·lació de Lió per aquest cas. «El caràcter massiu i sistèmic (de les agressions) no sols ha de fer reflexionar sobre la responsabilitat de la institució en la societat, sinó també la del celibat que s’imposa als clergues i el lloc donat a les dones», va afirmar el diari Le Monde en un contundent editorial publicat al migdia. El rotatiu Le Parisien ja havia advertit que aquesta publicació «sacsejarà a l’Església» gal·la, mentre que, segons el progressista Libération, en aquesta institució «bufa un vent d’angoixa i pànic». El papa Francesc va expressar ahir al migdia el seu «dolor» per les més de 200.000 víctimes franceses.

La Ciase va iniciar els seus treballs al febrer de 2019 a petició de la Conferència Episcopal (CEF) i la Conferència de Religiosos i Religioses de França (Corref). La recerca es va decidir després d’una sèrie d’escàndols, especialment el cas Preynat, condemnat el 2020 a cinc anys de presó per abusos en els anys 70 i 80. A més d’avaluar l’abast dels fets, els 22 experts de la comissió (advocats, teòlegs, psicòlegs, historiadors, etcètera) van avaluar la resposta de l’Església i van formular propostes per a reconèixer el dolor de les víctimes i evitar altres casos. En concret, van proposar reformar el sistema de govern de l’Església, que «sol ser un obstacle» per a fer front a aquestes agressions. També van demanar reflexionar sobre el poder dels clergues i la seva relació tan desigual amb els menors.

Els fets ja estan prescrits en la seva majoria i els seus autors ja van morir, per la qual cosa és improbable un recurs a la justícia. L’episcopat francès ja va prometre per a 2022 indemnitzacions financeres, alguna cosa que no suscita unanimitat entre les víctimes. «Vull que l’Església reconegui aquesta extrema violència», que doni noves directrius als clergues, però, sobretot, que «no passi pàgina», va dir a la comissió Jean-Marie, de 82 anys, víctima d’aquests abusos durant la seva infància. L’informe serà examinat de prop al Vaticà. I el papa Francesc mantindrà una audiència privada el 18 d’octubre amb el primer ministre francès, Jean Castex, després d’haver abordat la qüestió amb bisbes francesos al setembre.