La Fiscalia té previst arxivar les tres diligències d’investigació que té obertes al rei emèrit Joan Carles I. La decisió està presa sense haver analitzat a fons la informació sobre possibles moviments delictius a l’exterior que encara està pendent de conèixer de les rogatòries remeses a Suïssa i altres països, segons revelen fonts del cas a El Periódico de España, del mateix grup editorial que Diari de Girona. Aquestes fonts assenyalen que, a dia d’avui, quan la decisió d’arxiu ja ha estat prevista, no s’ha rebut encara tota la documentació sol·licitada.

Aquest detall adquireix especial importància després de conèixer-se, sense que hagi estat desmentit per la Fiscalia General de l’Estat, que dirigeix Dolores Delgado, que en les pròximes setmanes es dictarà un decret d’arxiu que posarà fi a les indagacions i que tancarà la porta al fet que aquest assumpte arribi a la Sala Penal del Tribunal Suprem. I tot malgrat que en els documents de reclamació d’informació a altres països es parlava de fins a quatre delictes: blanqueig de capitals, contra la Hisenda pública, suborn i tràfic d’influències.

Entre altres raons, s’addueix per justificar l’arxiu que alguns dels presumptes delictes atribuïts a l’exmonarca haurien ocorregut quan aquest era penalment irresponsable abans de la seva abdicació; que altres haurien prescrit, i que hi ha una falta de pes de les proves a la qual s’han sumat dos regularitzacions amb Hisenda per prop de cinc milions, que tanquen la porta a atribuir-li la comissió de delictes fiscals.

Visita del fiscal de Ginebra

El juliol passat, el fiscal en cap de Ginebra, Yves Bertossa, que porta a terme una investigació de les activitats del rei emèrit a Suïssa, va visitar Espanya per mantenir una reunió amb els fiscals del Tribunal Suprem encarregats de les indagacions.

No va transcendir res de la trobada, però la mateixa no va servir per accelerar la col·laboració entre ambdues fiscalies, perquè les autoritats espanyoles no han rebut les informacions que ha aconseguit recaptar la Justícia suïssa després de les declaracions dels imputats.

Bertossa va obrir la investigació després de fer-se públics a Espanya els enregistraments del comissari José Manuel Villarejo en què Corinna Larsen assegurava que Joan Carles I havia cobrat una comissió a canvi de rebaixar un 30% l’oferta que va fer un consorci d’empresaris espanyols per a la construcció de l’AVE entre les ciutats saudites de la Meca i Medina.

El fiscal va intentar confirmar si els 64,8 milions d’euros que va cobrar el rei emèrit el 2012 a través de la fundació panamenya Lucum eren una comissió a canvi d’unes gestions presumptament il·legals. No obstant això, les diligències que ha desenvolupat Bertossa no han permès confirmar aquestes sospites. Per això va variar el sentit de les seves indagacions, oblidant-se de Joan Carles I i dirigint-les ara contra la monarquia d’Aràbia Saudita, segons va informar la premsa suïssa. Pel que fa a les esmentades regularitzacions amb Hisenda, la pròpia Delgado va manifestar al març en seu parlamentària que gràcies a la investigació que la Fiscalia del Suprem estava realitzant al rei emèrit havia «aflorat una quantitat important i inimaginable al principi de la investigació de diners, uns diners de les arques públiques, cinc milions i escaig d’euros, que són de tots els espanyols».

Regularitzacions

Es referia a les al·ludides dues regularitzacions a Hisenda realitzades fins al moment per Joan Carles I, per un total de 678.393,72 euros a finals de 2020 i altres 4.395.901,96 euros el febrer passat, respectivament.

La primera pel que hauria deixat de pagar en impostos corresponents als exercicis 2016, 2017, 2018 i la segona pels vuit milions d’euros que Joan Carles I va rebre durant diversos exercicis en vols d’una companyia d’avions privats pagats fins a l’any 2018 per la fundació Zagatka, que és propietat del seu cosí llunyà Álvaro de Orleans.