Les publicacions d’una noia de 15 anys a Instagram poden ser clau per determinar la culpabilitat final d’un adult, el seu veí en un poble de Madrid, que va ser jutjat i condemnat a 12 anys de presó per violar-la al seu domicili el 2019. Si en el judici de la manada de Pamplona les publicacions a les xarxes de la víctima que van ser aportades per les defenses no van ser tingudes en compte a l’hora de dictar sentència, en aquest cas no es van valorar perquè no es va deixar la defensa aportar-les.

Malgrat que el presumpte agressor va ser trobat culpable per l’Audiència Provincial de Madrid i després pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJ), el Suprem ha donat ara la raó a la seva defensa i obliga repetir el judici perquè es tinguin en compte tant les publicacions de la noia a la xarxa social com l’anàlisi que va fer un pèrit de les mateixes.

La sentència, dictada el passat 9 de desembre i a la qual ha tingut accés El Periódico de España, del mateix grup editorial que Diari de Girona, ordena retrotreure les actuacions a l’hora de decidir-se l’admissió de les proves per part d’un tribunal integrat per jutges diferents als que van adoptar la decisió en el seu dia, per tal de garantir «els drets a la defensa eficaç i a un procés equitatiu». Mentre espera un nou judici, l’home inicialment condemnat ha quedat en llibertat.

Els lletrats van recórrer en cassació per trencament de forma, per haver-se lesionat el dret del seu client a un procés amb totes les garanties en denegar-se tota la prova de descàrrec. L’alt tribunal no considera ara que hagi d’acollir-se tota la prova proposada, però sí entén que es va vulnerar el dret de defensa en impedir-se aportar les pericials -mèdica i psicològica-i la documental relativa a les informacions pujades a les xarxes socials per la menor després de denunciar l’agressió. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Javier Hernández -un dels últims a arribar a la Sala Penal-, ha estat avalada pels seus companys Julián Sánchez Melgar, Ana María Ferrer, Pablo Llarena i Eduardo de Porres.

En els seus fonaments jurídics, assenyala que «l’objecte de les proves defensives admeses girava de forma essencial sobre una estratègia legítima, raonable i proporcionada de qüestionament de la credibilitat de la presumpta víctima i de la fiabilitat de les informacions aportades per aquesta».

Dades personals

La resolució admet que les dades personals que es pretenien aportar al procés i que van servir de base per a l’elaboració del dictamen pericial inadmès afecten la intimitat de la noia, però afegeix que «aquestes van ser divulgades a les xarxes socials d’accés públic per la pròpia interessada , el que redueix significativament l’expectativa de privacitat davant els tercers que poguessin haver accedit a aquestes xarxes ».