El PSOE i ERC són partits de llarga tradició. Fins i tot republicana, en termes cronològics. Això fa que, en un país com Espanya, on la història en l’últim segle ha estat la que és, apareguin sempre espurnes, divisions i disparitats sobre l’enfocament que s’ha de fer de la memòria històrica. Va passar el 2007, quan el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar la norma vigent amb els vots, per exemple, del PNB (un altre partit d’antiga soca), CiU i Izquierda Unida, però amb el vot en contra d’ERC. I avui, la posició de socialistes i republicans tornarà a xocar quan es votin les esmenes a la totalitat contra la llei de memòria democràtica del bipartit PSOE-Unides Podem.

En el context de la troca de relacions i negociacions entre Govern central i Generalitat (la taula de diàleg), i entre el PSOE i ERC, (els pressupostos generals de l’Estat), quin efecte tindrà aquest xoc per la memòria històrica? La veritat és que poc. No és que no importi. Al contrari, en el cas dels republicans forma part del seu ADN més reconeixible. Però, al mateix temps, són conscients que les altres coses en joc, tant la solució política al conflicte com les inversions que puguin venir de l’Estat, necessàries per al bon govern de Pere Aragonès al Palau de la Generalitat, compten més.

I què passarà avui? El Govern presenta la seva proposta i hi ha tres esmenes a la totalitat. Una del PP, una altra de Vox, i la tercera, amb text alternatiu, d’ERC. Descartat que en un moment de bogeria transitòria la dreta doni suport al text republicà, el recorregut normal és que la iniciativa d’Esquerra decaigui per manca de suport (ni el PSOE ni Podem, òbviament, l’avalaran). Així com es quedaran pel camí les dues de les dretes, per la mateixa falta de suports. El resultat de tot això és que el text legislatiu del Govern seguirà el seu procés en comissió i, això, ja són uns mesos per davant. Desaparició del xoc de l’horitzó.

Hi ha hagut interès per ambdues parts per entendre’s? Sí. S’han reunit. La comunicació és fluïda sempre i hi ha certes coincidències en enfocaments. Una altra cosa són els interessos de cadascú. Segons la part republicana, en l’últim mes no hi ha hagut un contacte exclusiu sobre memòria històrica.

La partida dels pressupostos es juga a altres coses. Per exemple, segons reconeixen a ERC, en la llei de l’audiovisual. Cal recordar que és una qüestió sobrevinguda, no pròpia dels comptes, i que neix del text que el Govern tenia ja a la rampa de llançament, en el qual no incloïa quotes obligatòries en les llengües cooficials autonòmiques. El Govern va ara darrere d’aquest percentatge obligatori d’inclusió en catàleg i d’inversió en cinema o producció en català per part de cadenes de televisió o plataformes digitals.

Com en la resta, les relacions són fluïdes, però lentes. ERC sí exigirà la introducció de certa rapidesa en els treballs perquè encaixin en la negociació pressupostària pròpiament dita.