La jutgessa argentina María Servini de Cobria, que investiga des de fa anys els crims del franquisme, ha processat l’exministre Rodolfo Martín Villa per homicidi i tortures durant el franquisme. La magistrada ha dictat presó preventiva per a qui va ser ministre d’Interior durant la transició, però la mesura no es farà efectiva «com a conseqüència de l’eximent de la presó disposada oportunament per un altre tribunal». També ha disposat un embargament dels seus béns fins a cobrir una suma de 1.134 milions de pesos argentins, gairebé 10 milions d’euros. La incògnita ara és quin recorregut tindrà aquesta decisió, ja que Servini ja ha topat altres vegades amb la llei d’amnistia o la prescripció dels delictes.

Els fets que han motivat el processament, segons la jutge, són els assassinats del 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz i els successos ocorreguts durant els Sanfermines de 1978. «Martín Villa va ocupar una posició preponderant en aquesta estructura organitzada de poder a través de la qual es van propagar les ordres cap als que van resultar els executors directes dels delictes», justifica Servini en un acte de 970 pàgines al qual ha tingut accés El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona.

«Un altre element que permet reafirmar la responsabilitat de l’acusat és la garantia d’impunitat dels executors de les ordres de repressió», afegeix la magistrada, que assenyala Martín Villa com, «a primera vista, autor penalment responsable del delicte d’homicidi agreujat, reiterat en almenys quatre oportunitats, del qual en resultarien víctimes Pedro María Martínez Ocio, Rotulado Barroso Chaparro, Francisco Aznar Clemente, i Germán Rodríguez Saíz».

Els tres primers van morir durant la massacre de Vitòria del 3 de març de 1976, com a conseqüència de l’atac de la policia, que va llançar gasos i va disparar con tra manifestants. Germán Rodríguez va ser assassinat d’un tret al front en els successos dels Sanfermines de Pamplona al juliol de 1978, quan les forces de seguretat van carregar després del desplegament d’una pancarta a favor de l’amnistia total. Més de 150 persones van resultar ferides en aquesta acció.