L’esquerra abertzale ha passat una altra de les seves pantalles deu anys després de l’anunci d’ETA del cessament de la seva activitat armada: de promoure el final dels atemptats el 2011 a lamentar el 2021 el mal que van causar sense qüestionar qui el pateix ni embolicar-lo en les conseqüències del «conflicte». En l’expressió de rebuig de la violència més contundent de totes les que ha fet fins ara públicament cap dirigent abertzale radical, el líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, va verbalitzat un «dolor pel patiment causat» a les víctimes de ETA, un patiment que, va admetre, «mai s’hauria d’haver produït».
Otegi es va mostrar disposat a intentar pal·liar aquest dolor, «intentar mitigar-lo en la mesura del possible», durant la lectura a Sant Sebastià d’un comunicat pel desè aniversari de la Conferència d’Aiete, establerta el 2011 per l’esquerra abertzale com a pròleg per a l’anunci d’ETA del final dels seus atemptats.
EH Bildu va buscar un escenari de solemnitat, el jardí i les escales de palau d’Aiete de Sant Sebastià, per a l’emissió d’aquest missatge. Sols davant la càmera, amb jaqueta, en euskera i castellà, Otegi i el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, van fer pública una declaració recordant la conferència i la fi de l’activitat terrorista, que ja compleix dos lustres. La part central de la declaració va estar reservada a llançar «una menció especial i específica a les víctimes causades per la violència d’ETA».
Otegi va destacar que «el dolor» és un «sentiment sincer», i va moure peça en la partida que es manté per la construcció del relat sobre els fets durant mig segle d’atemptats: «Mai s’hauria d’haver produït», va dir sense matisos. Intentant treure-li a la seva formació l’aroma més extremista, i posant un clau més en el fèretre d’ETA, va sentenciar Otegi que «a ningú pot satisfer que allò succeís ni que s’hagi allargat tant en el temps».
El líder independentista va assegurar que l’abandonament de la violència és «per sempre» i que no hi va haver «càlcul tàctic» al final dels atemptats. Va ser abans de vestir la decisió presa per ETA i el seu entorn el 2011 de «profundes conviccions ètiques i polítiques», sense fer referència a l’estat de coma operatiu al qual l’actuació policial i judicial va portar l’organització terrorista.
Avançant-se a la segura resposta de qualsevol familiar d’assassinats per ETA, Otegi va admetre que «desgraciadament el passat no té remei», de manera que res del que diguin «pot desfer el dany causat». «Però estem convençuts que és possible almenys alleugerir des del respecte, la consideració i la memòria», va argumentar.
Convertida avui la seva formació en la segona força política d’Euskadi, Otegi va recordar que «aquells que van apostar de manera decidida, valenta i arriscada per les vies exclusivament pacífiques han aconseguit un èxit rotund i incontestable», en un missatge dirigit a la minoria que en el seu dia, des d’un sector dur del món abertzale, volia una continuïtat sense reserves d’ETA. Tot seguit va dirigir també paraules a la dreta, que va titllar de «trampa» la declaració d’ETA anunciant el cessament de la seva activitat armada: «No hi havia trampa, no hi havia cap càlcul tàctic», va sentenciar.
Aprovació i condemnes
Des del PSOE, l’exlehendakari Patxi López, nou secretari de Memòria Democràtica i Laïcitat, va valorar positivament el pas fet per Otegi, informa Juanma Romero. Un «avanç» que sap que és costós per a l’esquerra abertzale, i que potser avanci altres en el futur. Els socialistes van destacar la importància del punt tercer del comunicat, el reconeixement públic a les víctimes d’ETA sense distincions.
Fonts de la direcció del PP consideren que amb allò escoltat a Otegi no es pot concloure que hagi demanat «perdó» ni tampoc que hagi «condemnat els assassinats d’ETA». «Que vagin a les víctimes i demanin perdó per avalar els assassinats de la banda. I col·laborin en aclarir els 300 assassinats que hi ha sense resoldre», van assenyalar aquestes fonts, informa Pilar Santos.
