El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha cursat un total de 21 requeriments a diferents entitats, entre les quals hi ha empreses com Mediapro, Benito Arnó i la pròpia Triacom Audiovisual, però també institucions, com diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per contractes establerts entre els anys 2008 i 2016.

L’objectiu del magistrat és obtenir informació amb la qual poder avançar en la investigació que té oberta sobre el presumpte finançament irregular de CDC a través de Triacom. Els requeriments, q ue han estat sol·licitats per la Fiscalia Anticorrupció i remesos a través d’equips mixtes de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra, han estat també rebuts pel Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, la Corporació de Mitjans Audiovisuals i la Sindicatura de Comptes, entre d’altres.

«Singularitat» sota sospita

A diferència del gruix del cas 3%, la instrucció del qual ja es va donar per conclosa pel magistrat que va precedir Santiago Pedraz al Jutjat Central d’Instrucció número 5, la peça relativa a Triacom continua oberta. En ella s’investiga «una singularitat dins el patró de comportament habitual» seguit per al finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya.

En comptes de fer-se a través de donacions a les seves fundacions Catdem i Fòrum Barcelona, ​​el jutge explica que es va recórrer a Triacom Audiovisual i en particular al seu representant, Oriol Carbó, que també va ser gerent de TV-3. Així es va pagar a Joan Manuel Parra el deute que el partit va contreure amb la seva empresa de producció audiovisual, Hispart, per a la campanya electoral de 2010. Van ser en total 750.000 euros que Triacom va pagar en benefici de CDC a través de factures falses.

Segons consta en la sentència judicial en què s’acorden els requeriments, durant la instrucció s’ha detectat «un possible patró d’actuació que revela que Triacom hauria estat utilitzada per complir diferents funcions», a més de cobrir el deute contret per CDC. Una d’aquestes tasques era rebre els diners que, en realitat, responien a donacions efectuades per certes empreses, com Telefónica.

Una altra d’aquestes funcions era pagar les despeses particulars de persones «lligades directament i indirectament» a aquest partit.