El primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, no s’acovardeix. Va anticipar en la seva carta a la resta de líders de la UE, dilluns, el que pensa el seu Govern sobre la polèmica sentència del Tribunal Constitucional polonès, que posa en dubte la primacia del dret europeu, i ahir, davant del ple de Parlament Europeu i malgrat la indignació i l’allau de crítiques en contra d’eurodiputats que exigeixen mà dura a Brussel·les, es va mantenir en la seva postura insistint que la Constitució polonesa està per sobre del Tribunal de Justícia de la UE, denunciant una doble vara de mesurar entre els estats membres i advertint que Varsòvia no accepta «xantatges financers» de la UE.
«El xantatge sembla que és la forma de fer política amb alguns Estats membres, però així no funciona la democràcia», va retreure el dirigent ultraconservador polonès durant un llarg discurs de 35 minuts -davant dels 5 inicials fixats per l’Europarlament- en el qual va destacar que «les competències de la UE tenen els seus límits i no podem romandre callats quan es creuen».
Segons l’òptica de Varsòvia el dret superior és la Constitució polonesa i si els jutges nacionals es veuen obligats a acatar la primacia del dret europeu el país deixaria de ser un estat sobirà. És a dir, si acceptés aquesta situació «Polònia es convertiria en una província de la UE gestionada des de Brussel·les», i això és una cosa que «mai acceptarem», va advertir després de denunciar el «centralisme», però rebutjant el Polexit, la sortida del seu país de la UE, perquè el 88% de la població dóna suport a la pertinença a la UE i la meitat, va dir, voten el Partit Llei i Justícia (PiS) del qual forma part.
Xoc de trens
Una visió que augura un xoc de trens a la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE de demà i divendres a Brussel·les, si l’assumpte acaba entrant a l’agenda. Tot i que no hi ha ganes de repetir un enfrontament com el viscut al juny amb el primer ministre hongarès, Viktor Orban, per la llei hongaresa que prohibeix parlar d’homosexualitat a les escoles, l’actitud de Morawiecki ha augmentat diversos graus la pressió sobre la Comissió Europea perquè actuï de forma immediata i respongui Polònia per soscavar un dels fonaments de la UE. Ahir, tots els grups de la cambra, excepte l’extrema dreta i els ultraconservadors, van exigir a la presidenta Ursula von der Leyen que freni la situació amb urgència.
«La Comissió està, a hores d’ara, avaluant acuradament la sentència. Però ja l’hi puc dir: estic profundament preocupada. Aquesta decisió posa en dubte els fonaments de la UE. És un desafiament directe contra la unitat de l’ordre jurídic europeu. És la primera vegada que un tribunal d’un Estat membre considera que els tractats de la unió són incompatibles amb la Constitució nacional», va dir la presidenta, que va admetre que el problema ve de lluny, que la situació ha empitjorat i que la decisió soscava la protecció de la independència judicial i posa en risc els drets dels ciutadans polonesos.
«Si el dret europeu s’aplica de forma diferent a Grenoble, Groningen o Gdansk, els ciutadans europeus no podran confiar que tindran els mateixos drets. És la meva obligació protegir els drets dels ciutadans europeus visquin on visquin. L’estat de dret és la cola que manté junta la nostra unió. És essencial per protegir els valors en els quals es basa: democràcia, llibertat, igualtat i respecte dels drets humans », va afirmar.
