Ni l’escalada dels preus de la llum ni el desafiament judicial polonès. Encara que ambdues qüestions divideixen els Vint-i-set, el que va enfrontar ahir els caps d’Estat i de Govern de la UE, en la segona i última jornada de la cimera europea, va ser la política migratòria, els moviments secundaris interns, el finançament dels plans d’acció amb tercers països i les exigències de països com Lituània o Polònia que el pressupost comunitari financi també la construcció de filats a la frontera amb Bielorússia per tallar l’arribada d’immigrants. Una petició que avalen més d’una dotzena de països, però que va topar amb el cop de porta de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen.
«Hi ha finançament per a la gestió de fronteres amb càrrec al pressupost europeu. Es tracta d’equips i personal, equips electrònics i infraestructures. Hem parlat sobre infraestructures físiques», però «he deixat clar que a la Comissió Europea i el Parlament Europeu hi ha la convicció que no es finançaran ni murs ni filats amb pues», va dir l’alemanya davant una demanda que avalen almenys una dotzena de països, entre els que hi ha no només els països fronterers amb Bielorússia, sinó molts altres com Grècia, Àustria, Dinamarca, Hongria o Xipre, però que no van aconseguir fer aparèixer la petició a les conclusions de la cimera després d’un llarg i divisiu debat de gairebé cinc hores.
Finançat per la UE
«M’avergonyiria veure una tanca amb un cartell que digui finançada per la UE», va avisar el primer ministre luxemburguès, Xavier Bettel. «Si volem ser eficaços a l’hora de protegir les nostres fronteres europees no veig la raó per la qual intervencions d’aquest tipus no puguin ser finançades pel pressupost europeu», va recordar el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, pressionat per les males relacions amb Turquia i l’amenaça constant que utilitzi els immigrants, de la mateixa forma que Bielorússia, com a arma política per pressionar la UE. Atenes i altres capitals han estat recentment en el focus acusades de realitzar devolucions en calent, una acusació que rebutgen.
El que sí van demanar a Brussel·les els Vint-i-set líders és que presenti «urgentment propostes» i «mobilitzi finançament» per portar a terme accions a totes les rutes migratòries. També es va instar Turquia a garantir l’aplicació de l’acord que té amb la UE des de 2016 per acollir en el seu territori refugiats i no deixar que passin a Grècia o Xipre, al mateix temps que van advertir que no acceptaran «cap intent de tercers països d’instrumentalitzar els immigrants amb fins polítics» i que respondran als «continus atemptats híbrids del règim bielorús» adoptant amb caràcter d’urgència noves sancions contra el règim d’Alexander Lukaixenko. «És clar que diverses potències consideren que la immigració s’ha convertit en un instrument de desestabilització d’Europa, així que hem de protegir-nos», va dir el president francès, Emmanuel Macron.
Una de les preocupacions dels països que no són frontera exterior, des d’Holanda fins a Àustria, segueix sent evitar els moviments secundaris, que immigrants que puguin entrar per Polònia acabin desplaçant-se a l’Europa sense fronteres internes fins als seus respectius territoris. Per aquest motiu les conclusions també reflecteixen aquesta preocupació.
«Les postures estan molt enfrontades i és difícil trobar una zona d’aterratge per aconseguir una posició comuna», però «els països de sud estem mantenint una actitud força constructiva alhora que defensem els nostres interessos», va valorar Pedro Sánchez.
