Les autoritats israelianes han anunciat una licitació per construir 1.335 nous habitatges per a colons jueus en els assentaments de la Cisjordània palestina ocupada. Aquest paquet es suma a les més de 2.000 cases i apartaments anunciats a l’agost pel Govern de Naftali Bennet, un projecte cridat a rebre aquesta mateixa setmana l’autorització definitiva del ministeri de Defensa. Tots dos plans serviran per posar a prova la resposta dels Estats Units, un país que s’ha oposat tradicionalment a l’expansió dels assentaments, en considerar que no serveixen més que per soscavar la solució dels dos estats.
Aquesta oposició nord-americana rarament ha alterat els plans dels successius governs israelians, que no han deixat de construir assentaments des de 1967, per més que siguin il·legals a ulls el dret internacional. En part, perquè aquesta oposició sol traduir-se en estèrils comunicats, buits de represàlies concretes. I això que els EUA aporta anualment més de 3.000 milions de dòlars a Israel a ajudes militars.
El Departament d’Estat va dir divendres que està «preocupat» pels plans israelians, la primera licitació per a nous habitatges a Cisjordània des que el demòcrata Joe Biden va arribar a la Casa Blanca. Israelians i palestins, va afirmar el portaveu, Ned Price, haurien d’«abstenir-se d’adoptar mesures unilaterals que exacerbin les tensions i soscavin els esforços per avançar una solució negociada per dos estats». Aquests esforços ni hi són ni se’ls espera, tot i la retòrica de la diplomàcia nord-americana.
Doblar la colonització
Els nous habitatges, licitats aquest diumenge, es construiran en set assentaments a la vall del Jordà. «Enfortir la presència jueva (a Cisjordània) és essencial en la visió sionista», va indicar el ministre d’Infraestructures, Zeev Elkin.
