Ni els més agosarats haurien pensat que cinquanta anys després de l'erupció del Teneguía es produiria una de les erupcions històriques més importants de la Palma.

I és que el volcà de Cumbre Vieja, que va fer erupció el passat 19 de setembre, ha eclipsat l'aniversari del qual fins ara era l'última erupció en terra ferma d'un volcà a Canàries.

Avui, 26 d'octubre de 2021 es compleix el 50è Aniversari de l'erupció del volcà Teneguía al municipi de Fuencaliente.

Mig segle ha passat des que la terra s'obrís al sud de l'illa de la Palma i sorgís un dels volcans més estimats pels habitants, per la seva "amabilitat i els escassos danys que va provocar", tal com recorden des de l'Institut Vulcanològic de Canàries (Involcan) amb el documental "Teneguía, el volcà amable".

L'erupció del Teneguía va ser curta, a penes va durar 24 dies, però va deixar la seva petjada en el territori amb un con de piroclasts basàltics que va aconseguir els 431 metres d'altura.

El volcà va ser nomenat com Teneguía per haver sorgit pròxim al roque de Teneguía, un dom fonolític envoltat per les colades de lava de l'erupció del volcà de Fuencaliente de 1677, que conté petròglifs de la població aborigen de la Palma.

Segons l'investigador i filòleg per la Universitat de la Laguna, Ignacio Reyes, "el terme Teneguía és de procedència aborigen, podent significar «una del vapor (calent) o fum»", tal com recull en el seu treball de recerca titulat "Veus volcàniques".

"L'erupció del Teneguía va ser tot un esdeveniment", descriu a Efe el mestre retirat Pablo Batista. "Gent de tots els punts de l'illa i de fora de la Palma es desplaçaven fins a Fuencaliente per a veure-ho".

I és que el poble de Fuencaliente es va quedar petit per a contemplar la magnitud del nou volcà. Sense tot just perill per a la població, a causa que el lloc de l'erupció estava allunyat 25 quilòmetres del nucli urbà del municipi, "el volcà es podia contemplar des de les zones pròximes, des del mateix cràter del volcà de San Antonio", explica Pablo Batista.

"Les famílies arribaven amb cotxe per passar el dia veient-lo. Portaven el menjar i feien pícnic davant el volcà", relata. "Jo mateix vaig ser amb la meva família de cinc fills i vam estar gairebé el dia sencer allà".

"Aquesta erupció va tenir una durada de 24 dies, del 26 d'octubre al 18 de novembre de 1971, i les seves colades de lava van ocupar 276 hectàrees", assenyala el coordinador científic d'Involcan, Nemesio Pérez, durant aquests dies en què segueix de prop l'erupció del volcà a Cumbre Vieja..

Nemesio Pérez recorda que l'existència de les Illes Canàries es deu a les contínues erupcions volcàniques que hi han tingut lloc al llarg del temps. "Sense aquesta activitat volcànica no s'hauria construït Canàries i per tant no hauria existit la societat Canària".

"Som conscients que l'activitat volcànica pot ser una font de destrucció, especialment per a les comunitats que viuen als voltants d'un procés eruptiu, però els intervals de temps en els quals l'activitat volcànica pogués ser una font de destrucció és molt de menor que els intervals de temps en els quals l'activitat volcànica actua com una font de construcció, contribuint al desenvolupament socioeconòmic de les comunitats que habiten en territoris volcànics", explica el científic d'Involcan.

Això en gran manera és el que ha passat amb les colades dels volcans denominats històrics que han tingut lloc a Canàries. La població illenca ha sabut adaptar-se a les mateixes arribant fins i tot a construir sobre el malpaís i crear vida en terrenys fèrtils, generant una economia que en el cas de la Palma és de les més importants de l'illa.

"Després del volcà, es van aprofitar les terres guanyades al mar per crear finques de plataners que avui són les que més rendiment donen a Fuencaliente", assenyala l'alcalde de Fuencaliente, Gregorio Alonso, qui reconeix que el Teneguía va generar una economia d'importància per al seu municipi donat el caràcter turístic que va prendre des del primer moment.

"En l'actualitat comptem amb el Centre de Visitants del Volcà de San Antonio, que rep milers de turistes a l'any, que la seva temàtica són els volcans de la Palma, comptant fins i tot amb un simulador de terratrèmols. A més es pot fer un petit recorregut pel cràter d'aquest volcà i veure les característiques d'aquest", explica l'edil.

El volcà Teneguía va atreure des del primer moment l'atenció del món científic, sent innombrables les persones que es van desplaçar fins a la Palma per a analitzar tal fenomen natural.

Una vegada apagat, el volcà va començar a formar part de l'estampa turística de l'illa, passant a ser present en múltiples objectes per emportar-se de record de la Isla Bonita.

"Per als nostres ancestres, el context d'un volcà era una manifestació nefasta de la geografia mítica que remet a successos emmarcats en el sagrat o el sobrenatural. Aquesta manera de raonar és l'entrada secreta a través de la qual les inesgotables energies del cosmos s'aboquen sobre les manifestacions culturals humanes", assenyala l'historiador i investigador, Miguel Angel Martín González.

"Potser algun dia podem veure amb altres ulls aquest volcà tan nociu i ens aporti riquesa i prosperitat a l'illa", indica el professor Martín González, autor també de diversos llibres sobre espeleologia volcànica.

L'efemèride que ara se celebra, està eclipsada per un altre volcà. Molt menys amable que el Teneguía. Les dades actuals empetiteixen al sorgit fa ara cinquanta anys.