L'Audiència Nacional ha condemnat l'extresorer del PP Luis Bárcenas a dos anys de presó per pagar més d'un milió d'euros en B per les obres de reforma de la seu dels populars al carrer Gènova de Madrid. En una sentència de 454 pàgines feta pública aquest dijous, el tribunal conclou que part del pagament a l'empresa Unifica, contractada per fer les obres, es va fer «al marge de la facturació i la comptabilitat oficial i no declarats a la Hisenda pública». L'Audiència Nacional també condemna el PP com a responsable civil subsidiari del delicte de Bárcenas, ja que no consta que el partit fes un «control adequat» de la seva gestió, a pagar una indemnització de 123.669 euros per la defraudació d'Unifica de l'impost de societats de 2007.

Sobre els papers de Bárcenas, que recollien anotacions sobre la comptabilitat paral·lela del partit, l'Audiència Nacional considera que «com a document comptable no té valor en la seva integritat», però que «s'ha d'entendre que recull alguns esdeveniments que són reals o versemblants en tant que han estat corroborats amb altres proves». La sentència considera provat que les obres de la seu del PP es van pagar en negre i, per tant, conclou que Bárcenas va ser cooperador necessari d'un delicte continuat de falsedat comptable en concurs amb un delicte contra la Hisenda Pública relativa a l'impost de societats de 2007 d'Unifica en relació de concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil. Tanmateix, li aplica atenuant per confessió.

El tribunal imposa una multa a Bárcenas d'1,2 milions d'euros. La sentència també condemna l'arquitecte d'Unifica Gonzalo Urquijo i la seva sòcia Belén García a dos anys i nou mesos de presó i multa de 2,6 milions d'euros. En canvi, absol als altres dos acusats, l'exgerent del PP Cristóbal Páez i a la sòcia d'Unifica Laura Montero. L'Audiència Nacional xifra en 1.072.000 euros el pagament en B per les obres. Segons la sentència, Bárcenas i Urquijo van pactar que «una part dels pagaments corresponents a les obres serien abonats amb els fons B» que gestionava l'extresorer, «pactant-se l'aplicació d'un descompte per part d'Unifica d'entre un 7 i un 8% de l'import dels treballs abonats amb tals fons, amb el consegüent estalvi tant per al PP com per Unifica en el compliment de les seves obligacions fiscals». Per tal de quadrar els números i simular el correcte compliment de les seves obligacions fiscals, els responsables d'Unifica van elaborar certificacions d'obres, factures i altres documents «en els quals es van ometre o es van fer constar dades que no es corresponien amb la realitat dels fets».