Fa mesos que el Parlament Europeu va començar a reclamar per activa i per passiva a la Comissió Europea que actués amb fermesa amb Polònia i activés el mecanisme que des d’aquest any permet condicionar el lliurament de fons europeus al respecte de l’Estat de dret per protegir el pressupost de la UE. Després de nombroses advertències i davant de la falta de reacció de l’executiu d’Ursula von der Leyen, el president de l’Eurocambra, David Sassoli, va decidir fa 10 dies moure fitxa i encarregar als serveis jurídics de la cambra la preparació d’una demanda contra la Comissió per inacció en no aplicar el reglament de condicionalitat. El recurs davant del Tribunal de Justícia de la UE es va fer efectiu ahir.

«Tal com ha estat sol·licitat, els nostres serveis jurídics han presentat una demanda davant del Tribunal de Justícia contra la Comissió Europea per no aplicar el reglament de condicionalitat. Esperem que la Comissió actuï d’una manera consistent i compleixi amb allò que la presidenta Von der Leyen va declarar durant la darrera discussió plenària sobre aquesta qüestió. Les paraules s’han de convertir en fets», va explicar Sassoli en un breu comunicat. El reglament, que va ser adoptat el desembre passat en paral·lel al marc pressupostari per al període 2021-2027 i que va entrar en vigor a principis d’any, és un instrument que permet a la UE suspendre els pagaments als estats membres quan els governs no respecten els principis democràtics i l’Estat de dret. «Hem adoptat junts una llei europea que crea un estret vincle entre la protecció del pressupost de la UE i el respecte de l’Estat de dret. Aquesta llei està en vigor i creiem que el procediment s’hauria d’iniciar ara», deia Sassoli la setmana passada en el discurs remès a la resta de líders europeus durant la cimera en què la gran majoria, amb Angela Merkel al capdavant, van intentar rebaixar la tensió amb Varsòvia.

La Comissió Europea compta amb tres opcions sobre la taula per respondre a l’últim atac del Tribunal Constitucional de la díscola Polònia. La primera, obrir un nou procediment d’infracció contra Polònia per la sentència que qüestiona l’ordre jurídic a la UE i que podria acabar a llarg termini en sancions. La segona, tornar a activar l’article 7 del Tractat, l’anomenat botó nuclear, que en última instància permet a la UE retirar el dret de vot al Consell però que exigeix la unanimitat i mai no s’ha arribat a activar. I, la tercera, aplicar aquest mecanisme que permet congelar els fons europeus.

La decisió de l’Eurocambra d’actuar contra l’executiu, avalada fa dues setmanes per la comissió d’assumptes jurídics i la conferència de presidents, afegeix més pressió sobre Brussel·les, que fins ara ha dit que té previst mantenir el compromís d’esperar i no activar el mecanisme fins que el TJUE respongui al recurs presentat per Hongria i per Polònia. Però la decisió no arribarà abans de finals d’any o principis del 2022.