L’última oportunitat per salvar el planeta es comença a construir a la mateixa ciutat que va veure néixer les primeres màquines de vapor que fa més d’un segle van començar a escopir pol·lució a l’atmosfera i que, a la llarga, han desencadenat una crisi climàtica sense precedents. «Glasgow, la ciutat on va començar a funcionar el rellotge de la fi del món, ara s’ha de convertir en un punt d’inflexió; en el principi de la fi del canvi climàtic», va dir ahir el primer ministre britànic, Boris Johnson, durant la inauguració de la Cimera del Clima de Glasgow (COP26) davant l’atenta mirada de caps d’estat i líders polítics de tot el món. Durant les properes dues setmanes, Glasgow serà escenari d’unes negociacions decisives per frenar l’avenç de l’escalfament global i mitigar l’impacte de la crisi climàtica. Activistes de tot el món van prendre la paraula ahir per posar cara a aquesta emergència global. «A Kenya ja veiem com el canvi climàtic està agreujant les sequeres i empitjorant la fam», va relatar Elizabeth Wathuti. «A l’Amazones, els rius moren i els animals desapareixen. La terra està parlant i diu que no hi ha més temps», va afegir la indígena Txai Surui.
Compromís sobre el paper
Després de mostrar la cara més humana dels danys causats per la crisi climàtica, la cimera va donar peu a un compromís unànime dels caps d’estat. Almenys sobre el paper, pràcticament tots els països presents a la COP26 es van comprometre a augmentar les polítiques mediambientals, a sufragar els danys dels extrems climàtics al sud global i a adoptar mesures més fermes per limitar l’augment global de les temperatures a un màxim de 1,5 graus de mitjana. Aquesta és la promesa amb què va començar la cimera. El primer punt que es va posar sobre la taula va ser la necessitat de dissenyar mesures més contundents per frenar l’augment global de les temperatures. «Els sis anys que han passat des de l’Acord de París han estat els més càlids des que tenim registre. O parem el canvi climàtic o el canvi climàtic ens pararà a nosaltres», va destacar António Guterres, secretari general de l’ONU. Segons apunta la darrera radiografia global de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, el món es dirigeix a un augment global de les temperatures de gairebé tres graus. Aquest escenari, en paraules de Guterres, seria «una catàstrofe climàtica».
L’evidència científica
El diagnòstic dels experts demana que es redueixin un 55% les emissions per al 2030 i arribar a zero net cap a meitat de segle. «Les negociacions i els acords climàtics són molt més que paraules que queden reflectides en negre sobre blanc. El nostre futur en depèn. No necessiteu sentir el meu dolor o les meves llàgrimes per saber que el canvi climàtic és real», va dir l’activista Brianna Fruenan en representació dels pobles del Pacífic. Durant la cerimònia inaugural, la crida a l’acció va ser unànime. «Tot el que sigui menys del millor serà massa poc. Tot el que sigui més tard que ara serà massa tard», va afegir l’escriptora Yrsa Daley Ward en referència a la necessitat d’augmentar els compromisos climàtics. L’inici de la Cimera del Clima va mostrar als caps d’Estat de tot el món les cares i les històries que exemplifiquen millor que qualsevol informe què vol dir l’impacte de la crisi climàtica. Un simple resum dels esdeveniments extrems de l’últim any va ser suficient per exposar que els països de renda baixa són els que estan patint més les conseqüències de la crisi.
Ajuda incomplerta
«El món ha fracassat en proporcionar ajuda als pobles que ho estan perdent tot per la crisi climàtica», va retreure la primera ministra de Barbados, Mia Amor Mottley, en referència a la promesa incomplerta dels 86.000 milions d’euros que els països rics van prometre donar al sud global per fer front a aquesta emergència. Diversos líders polítics van recollir el guant d’aquesta crida a la solidaritat per mostrar una vegada més que Glasgow pot ser un punt d’inflexió per a la cooperació internacional. El president dels EUA, Joe Biden va anunciar que el seu país augmentarà la seva aportació a aquests fons de solidaritat climàtica fins a assolir els 3.000 milions per al 2024. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, també va avançar el compromís d’Espanya d’augmentar en un 50% la seva aportació a aquests fons fins a arribar als 1.350 milions d’euros anuals a partir del 2025. «Des que ens vam reunir a Madrid ara fa dos anys, la certesa dels catastròfics riscos de l’emergència climàtica és cada vegada més gran», va destacar el cap de l’executiu. «Els científics certifiquen el codi vermell», va destacar.
