En el segon dia de la Cimera del Clima de Glasgow (COP26), el compromís mundial per salvar el planeta va començar a transformar les promeses en (tímids) acords. Poc després de l’inici oficial de les negociacions de la COP26, governs de tot el món van aprofitar l’ocasió per presentar diversos compromisos internacionals per resoldre algunes de les causes i conseqüències més preocupants de la crisi climàtica. En només unes hores es van presentar almenys tres pactes internacionals de pes. Primer: amb la Promesa mundial sobre el metà, 103 països (responsables del 46% de les emissions globals d’aquest gas) es van comprometre a reduir els nivells de pol·lució almenys un 30% abans del 2030. Segon: més de 100 països, els territoris dels quals allotgen més del 85% dels boscos del planeta, van llançar un pla per frenar i revertir la desforestació abans que s’acabi la dècada. I tercer: el llançament de la Glasgow Breakthrough Agenda suposa la promesa de 40 governs, inclòs l’executiu d’Espanya, per accelerar el desplegament de «solucions de zero emissions» en alguns dels sectors més contaminants, com la indústria del metà, l’acer, el sector del transport, el de l’energia i el de l’hidrogen.

Escepticisme dels experts

La presentació d’aquests acords, lluny de llegir-se com a victòria, suposa un pas endavant en el compromís dels governs per obrir el debat en tots aquests àmbits. Però no és en cap cas un full de ruta definitiu per eradicar els problemes que existeixen. Experts i entitats ecologistes, de fet, es van mostrar escèptics davant dels clarobscurs dels compromisos i van demanar més claredat en el desenvolupament d’aquests pactes. L’acord mundial per limitar l’emissió global de metà preveu l’aplicació de solucions tècniques, com ara l’ús de suplements per a l’alimentació d’animals de granja. Diverses plataformes ecologistes van titllar el pacte d’«oportunitat perduda» per tallar les emissions d’aquest gas al sector agrícola, que destaca com el més contaminant. També retreuen que la indústria del petroli i el gas no han fet un pas endavant per reduir les seves emissions de metà malgrat que en aquests sectors es poden aplicar solucions de baix cost. Finalment, la gran queixa sobre aquest acord està relacionada amb el carbó. «Els països responsables de les principals emissions de metà procedents de les mines de carbó, com la Xina, Rússia, Austràlia i l’Índia, no han signat el compromís», va destacar una anàlisi de la plataforma ecologista Ember.

«És encoratjador que els governs actuïn contra el metà, però és decebedor que ignorin els contaminants més grans: la indústria càrnia i làctia. No es tracta de pagesos individuals, sinó de regular una indústria dominada per un grapat d’empreses multimilionàries que no fan res per reduir les seves emissions», va assenyalar Nusa Urbancic, de la Fundació Changing Markets. El pacte per frenar la desforestació, per la seva banda, preveu el desplegament d’un finançament inèdit els propers anys per al desenvolupament de polítiques mediambientals. Els governs que han subscrit l’acord han promès un total de 10.340 milions d’euros i les iniciatives privades, per part seva, s’han compromès a sumar 6.200 milions d’euros. La iniciativa Glasgow Break-through Agenda suposa la promesa d’intentar aturar les emissions en algunes de les indústries més contaminants: les de l’acer, l’hidrogen, l’energia i el transport. Aquest pacte es presenta com una promesa per «ampliar la implantació de polítiques climàtiques».