Ja fa una setmana que la ciutat escocesa de Glasgow s’ha convertit en l’epicentre d’unes negociacions clau per al futur del planeta. La Cimera del Clima (COP26) va començar dilluns passat amb la promesa d’esdevenir un punt d’inflexió en la lluita contra la crisi climàtica. Després de sis dies de grans anuncis, científics i activistes que estan seguint l’esdeveniment en primera línia expliquen que, realment, la Cimera de Glasgow ha esdevingut dues cimeres: la de les promeses grandiloqüents que acaparen titulars i la de les negociacions tècniques que es debaten a porta tancada.

Segons expliquen diversos experts interpel·lats per El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, la primera setmana de la Cimera de Glasgow es tanca amb un sentiment una mica agredolç. En només una setmana, governs de tot el món han anunciat una bateria de nous pactes per, per exemple, reduir un 30% les emissions de metà per al 2030, revertir la desforestació aquesta dècada o deixar de finançar els combustibles fòssils amb diners públics a partir del 2022. Però no tot és meravellós. Els experts, de fet, suggereixen fixar-se en la lletra petita abans de cantar victòria.

L’acord global sobre el metà no té la signatura de la Xina, l’Índia i Rússia. Indonèsia no ha signat el pacte contra la desforestació. I el gran compromís sobre la fi dels combustibles fòssils ha estat impulsat per una vintena de països dels quals, en aquests moments, encara no ha transcendit la llista completa. En tots aquests casos, expliquen els experts, és gairebé més important qui no signa que qui sí que ho fa.

També preocupa que aquests grans pactes globals es converteixin en una promesa que mai no arriba a complir-se. «Està molt bé que s’anunciïn nous compromisos, però el fet que no siguin vinculants és un problema perquè no hi ha garanties que s’hagin de complir», explica Francisco Doblas Reyes, investigador del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i un dels científics que han liderat el darrer informe de l’IPCC. «L’Índia ha promès que arribarà a zero net el 2070. En aquest temps pot passar de tot», reflexiona.

Aquesta setmana, diversos organismes científics han recalculat l’impacte d’aquests pactes per al futur del planeta. En aquests moments, el món va camí d’un escalfament global de 2,7 graus. Si els pactes globals nous es compleixen al peu de la lletra, l’augment global de les temperatures es podria limitar a 1,8 graus de mitjana; tres dècimes per sobre del sostre de l’Acord de París i molt per sobre del que la comunitat científica considera saludable per al planeta.

Negociacions opaques

Després d’una setmana present en les negoaciacions, la científica Alicia Pérez-Porro explica què està passant a l’altra cara de la cimera. És a dir, a les negociacions «reals». «Estem davant d’un debat molt tècnic. S’estan discutint alguns dels temes que van quedar oberts a l’Acord de París, com ara els mecanismes de finançament i de transparència», explica la coordinadora científica del CREAF. Per entendre l’entramat de les negociacions, Pérez-Porro explica que «Glasgow no està construint una casa des de zero, està redissenyant el circuit elèctric».

L’experta en política climàtica Cristina Peñasco defineix aquesta primera setmana de cimera com «un moment en què hi ha molt d’ànim per fer coses però que, malauradament, encara falta molt per fer». Peñasco afirma que «és un punt a favor que es donin acords multilaterals».