Els nicaragüencs es veuen obligats a transitar demà la distància que hi ha entre votar i triar. Daniel Ortega i la seva dona, Rosario Murillo, tenen la victòria assegurada a les urnes, entre altres raons perquè competeixen contra una sèrie de partits menors que funcionen com a actors de repartiment d’una pel·lícula amb final feliç per al matrimoni en el poder des del 2007. La disputa entre el Front Sandinista d’Alliberament (FSLN) i els candidats dels partits Liberal Independent (PLI), Liberal Constitucionalista (PLC), les aliances Liberal Nicaragüenca (ALN) i Per la República (Apre), el Camí Cristià Nicaragüenc (CCN) i Yatama (Fills de la mare terra, segons la llengua miskita) no genera cap expectativa perquè el resultat se sap per endavant.
Una situació d’aquesta naturalesa no passava a la regió des dels temps de la dictadura del general Alfredo Stroessner al Paraguai (1954-1989). Una part important de la comunitat internacional ha qualificat d’il·legítima la contesa. La raó és que 10 possibles rivals de la parella presidencial es troben entre reixes, a l’exili, inhabilitats sota càrrecs de «colpistes» i rentadors de diners o han estat comminats a abandonar la carrera electoral. La campanya ha esdevingut, en aquest context, una cursa d’Ortega contra la seva pròpia ombra.
La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i l’Oficina Regional de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (Oacnudh) han remarcat de manera conjunta que les eleccions es faran amb evident manca de garanties i llibertats. Alhora, han reclamat el restabliment de l’Estat de dret.
