El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una via en la lluita contra el tràfic i les organitzacions criminals que utilitzen per a les seves finalitats persones vulnerables. Una sentència recent confirma l’absolució d’una dona peruana, procedent d’una situació d’extrema pobresa, que va arribar a l’aeroport del Prat el 2019 amb 28 condons farcits de cocaïna líquida a l’interior del cos.

El que és innovador d’aquesta decisió, segons fonts jurídiques, és que va més enllà d’un cas dels anomenats de «delinqüència forçosa» i considera aquesta dona víctima de tràfic encara que no hi hagi una investigació prèvia ni identificació dels tractants, una cosa de la qual no hi ha precedents. La resolució rebutja el recurs d’apel·lació presentat per la fiscalia i aprofundeix en l’argument a favor de les víctimes de tràfic que ja va aplicar l’Audiència Provincial de Barcelona, que va ser la que va acordar inicialment l’absolució.

Sobre el concepte de víctima, la sentència aplica la circumstància número 11 de l’article 177 bis del Codi Penal, que assenyala que no és imprescindible per considerar una persona com a víctima des del punt de vista judicial que hagi d’existir «pronunciament judicial, anterior o simultani, sobre l’existència del delicte de tracta». És a dir, estableix que aquesta declaració «es pot produir perfectament dins d’un procés penal en què s’enjudicia la infracció penal que ha comès la persona sotmesa a tracta».

Un viatge llampec

Segons l’Audiència de Barcelona i ara el TSJC, la detenció en la fase de l’explotació «no és un obstacle per obtenir informació de la víctima tendent a identificar els tractants en altres moments, fins i tot els inicials, i per obrir línies d’indagació sobre el delicte de tracta». En aquest cas concret, la víctima sí que va fer aportacions del que tenia i sabia, amb independència que el material obtingut no hagi estat objecte després d’investigació o de recerca més profunda.

El relat de fets provats és el d’un viatge llampec de Lima a Barcelona per desesperació. La dona, sense cap residència legal ni cap vinculació amb Espanya, va arribar al Prat acollint a l’interior del seu organisme els 28 preservatius, que en conjunt contenien cocaïna líquida amb un pes net de 474,80 grams i una riquesa base del 80,10%.

La sentència destaca la rapidesa d’actuació dels captors. La dona va posar un anunci a Facebook buscant feina de manera «urgent» uns dies abans i la van captar en hores, ja que es va expedir per a ella un passaport en només 24 hores. Es destaca així mateix la situació d’extrema pobresa de la mula, que en el moment dels fets era mare d’un nadó de quatre mesos, residia en un barracó de zinc en un dels ravals de Lima amb la seva mare, dos germans -un malalt- i dues persones més, sent la mare l’única que aportava ingressos. L’organització li va oferir 4.000 euros pel transport.

A més d’absoldre-la, l’Audiència de Barcelona va acordar el mes de juny del 2020 treure-la del centre penitenciari on complia presó i tornar-li els 250 euros que se li van trobar quan va ser detinguda, diners que li havien de servir per allotjar-se en un hostal de la capital catalana després de l’entrega de la droga.